L'Escala McCarthy d'aptituts i psicomotricitat per a nens es una barreja entre el wisc i l'escala de Battelle.
Mesura les capacitats: verbal, perceptiu-manipulativa, quantitativa, de memòria i motriu; a banda de donar un índex general cognitiu (un coeficient intel·lectual). Empra 18 tests i s'assebla bastant a la bateria de Battelle.
Pel meu pràcticum no em resultava útil perquè l'Screaning era molt més àgil.
Es pot fer servir en infants d'entre 2 i 8 anys. També és bastant laboriós de passar. El manual diu que amb una hora te'n surts, però...
dimarts, 3 de maig del 2011
wisc-IV
El WISC_IV mesura el coeficient intel·lectual general, que coneixem de sempre, més dóna informació sobre el nivell de la persona en 4 àmbits més específics: comprensió verbal (5 subapartats), raonament perceptiu (4 subapartats), memòria de treball (3 subapartats) i velocitat de processament (3 subapartats).
Per tant, consta de 15 tests, amb molts subapartats que l'infant ha de resoldre de manera cronometrada (normalment uns 30 segons per exercici). Dels 15 tests, 10 s'han de resoldre obligatòriament.
Es pot utilitzar a partir dels 6 anys i és un dels tests més llargs d'executar. S'ha d'explicar cada prova; s'ha de passar, s'ha de valorar.
Fer el test amb el subjecte, si tot va bé, són més de 3 hores.
Per tant, consta de 15 tests, amb molts subapartats que l'infant ha de resoldre de manera cronometrada (normalment uns 30 segons per exercici). Dels 15 tests, 10 s'han de resoldre obligatòriament.
Es pot utilitzar a partir dels 6 anys i és un dels tests més llargs d'executar. S'ha d'explicar cada prova; s'ha de passar, s'ha de valorar.
Fer el test amb el subjecte, si tot va bé, són més de 3 hores.
dilluns, 2 de maig del 2011
reflexos primaris activats
De reflexos primaris, naixem tenint-ne una bona representació. Tots ells van desapareixen amb el pas dels mesos, i cadascun d'ells al seu ritme.
De vegades, no desapareixen, i de vegades, també, poden entorpir les nostres tasques diàries. Pel que fa als infants, entorpir el desenvolupament normal del seguiment de les classes.
Pel cas que tinc entre mans, infants excessivament moguts, s'ha d'observar que no tinguin el reflexe de l'espina de galant activat; perquè si és el cas, són infants que no poden mantenir la postura d'asseguts pràcticament gens; i per tant els costa fer les feines sobre paper que els proposem. Aquests nens treballen més estona i més eficientment si enlloc d'estar asseguts poden estar drets.
Si existeix aquest reflex es pot ajudar a desactivar-lo mitjançant massatges.
De vegades, no desapareixen, i de vegades, també, poden entorpir les nostres tasques diàries. Pel que fa als infants, entorpir el desenvolupament normal del seguiment de les classes.
Pel cas que tinc entre mans, infants excessivament moguts, s'ha d'observar que no tinguin el reflexe de l'espina de galant activat; perquè si és el cas, són infants que no poden mantenir la postura d'asseguts pràcticament gens; i per tant els costa fer les feines sobre paper que els proposem. Aquests nens treballen més estona i més eficientment si enlloc d'estar asseguts poden estar drets.
Si existeix aquest reflex es pot ajudar a desactivar-lo mitjançant massatges.
Perfils d'aprenentatge
Fins poc abans de començar el pràcticum, el que jo coneixia sobre la lateralitat era:
que es refereix a la dominància de mà, ull, peu i orella que tenim les persones; que no té perquè acabar-se el procés de consolidació de la mateixa fins els 6-7 anys; i que hi ha persones dretanes, esquerranes, i que n'hi ha que tenen lateralitat creuada.
Aquests últims podíen presentar alguns problemes alhora d'adquirir determinats aprenentatges, però no semblava res greu, només que es necessitava algo més de temps per a assolir alguns continguts.
Ara, he conegut un altra manera d'entendre el mateix concepte. Parla de la interrelació entre la dominància de mà, peu, orella i ull i la dominància d'una de les dues parts del cervell; i de com aquesta interelació determina una manera d'encarar els aprenentatges escolars.
Per resumir i intentar ser clara:
Els perfils unilaterals, que no tenen discrepàncies entre les dominàncies, són perfils centrats, que no tenen perquè funcionar malament ni en situacions normals d'aula, ni en situacions on l'infant pugui patir cert estrés.
Els perfils unilaterals són els que responen a:
mà/ull/peu/orella dominància dreta i cervell esquerre, o bé
mà/ull/peu/orella dominància esquerra i cervell dret.
Qualsevol altra tipus de perfil, pot ser una causa (entre d'altres) que expliqui mancances en el procés d'E/A d'un infant.
Cada nen/a es relaciona amb els aprenentatges d'una manera diferent a partir del seu perfil de dominàncies.
Des d'aquest punt de vista, tot perfil alterat (lateralitat creuada, per a mi, abans) es degut a què se li ha demanat a l'infant que resolgui satisfactòriament tasques que madurativament encara no estava preparat per a resoldre; és a dir, se l'ha situat en una posició d'estrés.
També des d'aquesta perspectiva, es creu possible redreçar aquests tipus de perfil a partir de diversos exercicis, entre ells, la gimnàstica cerebral (Brain Gym).
que es refereix a la dominància de mà, ull, peu i orella que tenim les persones; que no té perquè acabar-se el procés de consolidació de la mateixa fins els 6-7 anys; i que hi ha persones dretanes, esquerranes, i que n'hi ha que tenen lateralitat creuada.
Aquests últims podíen presentar alguns problemes alhora d'adquirir determinats aprenentatges, però no semblava res greu, només que es necessitava algo més de temps per a assolir alguns continguts.
Ara, he conegut un altra manera d'entendre el mateix concepte. Parla de la interrelació entre la dominància de mà, peu, orella i ull i la dominància d'una de les dues parts del cervell; i de com aquesta interelació determina una manera d'encarar els aprenentatges escolars.
Per resumir i intentar ser clara:
Els perfils unilaterals, que no tenen discrepàncies entre les dominàncies, són perfils centrats, que no tenen perquè funcionar malament ni en situacions normals d'aula, ni en situacions on l'infant pugui patir cert estrés.
Els perfils unilaterals són els que responen a:
mà/ull/peu/orella dominància dreta i cervell esquerre, o bé
mà/ull/peu/orella dominància esquerra i cervell dret.
Qualsevol altra tipus de perfil, pot ser una causa (entre d'altres) que expliqui mancances en el procés d'E/A d'un infant.
Cada nen/a es relaciona amb els aprenentatges d'una manera diferent a partir del seu perfil de dominàncies.
Des d'aquest punt de vista, tot perfil alterat (lateralitat creuada, per a mi, abans) es degut a què se li ha demanat a l'infant que resolgui satisfactòriament tasques que madurativament encara no estava preparat per a resoldre; és a dir, se l'ha situat en una posició d'estrés.
També des d'aquesta perspectiva, es creu possible redreçar aquests tipus de perfil a partir de diversos exercicis, entre ells, la gimnàstica cerebral (Brain Gym).
dimecres, 27 d’abril del 2011
Manual RA+PD
Riart, J.; (1994). Manual RA+PD. Test de Raonament Verbal i Programa de Desenvolupament. Publicaciones de Psicologia Aplicada. Serie menor, núm. 232. Madrid: TEA Ediciones, SA.
Els quatre exercicis que se'ls demana realitzar són:
1. Excloure (ex. mar és a oceà com sabata és a ....., bota, per dir algo).
2. Tria de l'analogia correcta entre 3 o 4 opcions.
3. Fer una deducció lògica correcta entre 3 o 4 solucions.
4. Comprensió lectora d'un text (únic exercici on han d'escriure).
Hi ha dos tests diferents, un per a nens de 3r a 6è de primària i l'altre per a més grans.
Es donen entre 10 i 20 minuts per a resoldre els exercicis, segons l'edat del nen/a; i se'ls demana que siguin ells els que llegeixin les instruccions de cada exercici.
Com sempre la correcció és lo més dificultós.
Els quatre exercicis que se'ls demana realitzar són:
1. Excloure (ex. mar és a oceà com sabata és a ....., bota, per dir algo).
2. Tria de l'analogia correcta entre 3 o 4 opcions.
3. Fer una deducció lògica correcta entre 3 o 4 solucions.
4. Comprensió lectora d'un text (únic exercici on han d'escriure).
Hi ha dos tests diferents, un per a nens de 3r a 6è de primària i l'altre per a més grans.
Es donen entre 10 i 20 minuts per a resoldre els exercicis, segons l'edat del nen/a; i se'ls demana que siguin ells els que llegeixin les instruccions de cada exercici.
Com sempre la correcció és lo més dificultós.
test d2
Brickenkamp, R.; (2004). Test de atención d2.. Publicaciones de Psicologia Aplicada. Serie menor, núm. 298. Madrid: TEA Ediciones, SA.
El test d2 ens a serveix, en nens i nenes majors de 8 anys i en adults, per a mesurar el seu nivell d'atenció general, d'atenció selectiva i velocitat de processament.
És una prova cronometrada molt fàcil de passar (i divertida de fer, si et vé de gust).
El procediment és molt senzill, són 12 línies de lletres d minúscules, amb un o dos apòstrofs a sobre, a sota o a sobre i a sota.
Qui passa la prova té 30 segons per línia i se li demana que marqui amb una línia vertical totes les d que tenen dos apòstrofs, un a sobre i l'altra a sota. (D'aquí el nom de d2).
Després, matemàticament, s'obtenen dades relatives a l'atenció, la concentració i la velocitat.
Divertit!
Bateria de Battelle i test d'Screening
Com funcionen aquests dos tests?
Per començar, dir que el segon és la versió reduïda del primer; i per tant, permet d'una manera més ràpida però igual de fiable (segons la propaganda que ens en fan) detectar si hi ha alguna mancança o retard en alguna de les 5 àrees del desenvolupament que analitza.
Les 5 àrees que valora són: la personal/social; l'adaptativa; la motora; la comunicativa i la cognitiva.
El test està pensat per a infants de fins a 8 anys.
Els resultats es tradueixen en puntuacions que després es transformen en edats cronològiques indicades en mesos. Per exemple, un infant pot tenir 5 anys d'edat, però respondre en algunes de les àrees correctament, només les activitats proposades a infants de 42 mesos (3 anys i mig).
Els resultats obtinguts pels infants es poden llegir en general o per cadascuna de les àrees independentment; és a dir permet detectar mancances a nivell de desenvolupament general i de tota manera, tenir molt clar en quina de les 5 àrees la criatura presenta dificultats (i actuar en consequència).
Les activitats que se'ns demana que analitzem són actuacions "in laboratori" de l'infant; observació de la conducta en el seu entorn (escola o casa) i/o informació extreta de mestres o pares.
Diuen els manuals que per passar el test d'Screening és necessiten entre 10 i 30 minuts; i per passar la bateria de Battelle, entre 60 i 90 minuts.
Personalment discrepo. El doble de temps lo mínim per passar el test i per aclarir-te amb les taules de puntuacions... depén de lo àgil que sigui cadascú amb aquestes coses.
Jo sempre ho provo tota sola, però se m'escapen factors :) Sort en tinc de la tutora!
Per començar, dir que el segon és la versió reduïda del primer; i per tant, permet d'una manera més ràpida però igual de fiable (segons la propaganda que ens en fan) detectar si hi ha alguna mancança o retard en alguna de les 5 àrees del desenvolupament que analitza.
Les 5 àrees que valora són: la personal/social; l'adaptativa; la motora; la comunicativa i la cognitiva.
El test està pensat per a infants de fins a 8 anys.
Els resultats es tradueixen en puntuacions que després es transformen en edats cronològiques indicades en mesos. Per exemple, un infant pot tenir 5 anys d'edat, però respondre en algunes de les àrees correctament, només les activitats proposades a infants de 42 mesos (3 anys i mig).
Els resultats obtinguts pels infants es poden llegir en general o per cadascuna de les àrees independentment; és a dir permet detectar mancances a nivell de desenvolupament general i de tota manera, tenir molt clar en quina de les 5 àrees la criatura presenta dificultats (i actuar en consequència).
Les activitats que se'ns demana que analitzem són actuacions "in laboratori" de l'infant; observació de la conducta en el seu entorn (escola o casa) i/o informació extreta de mestres o pares.
Diuen els manuals que per passar el test d'Screening és necessiten entre 10 i 30 minuts; i per passar la bateria de Battelle, entre 60 i 90 minuts.
Personalment discrepo. El doble de temps lo mínim per passar el test i per aclarir-te amb les taules de puntuacions... depén de lo àgil que sigui cadascú amb aquestes coses.
Jo sempre ho provo tota sola, però se m'escapen factors :) Sort en tinc de la tutora!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)