No va ser difícil.
Ara ja tinc el consentiment per escrit de totes les parts per a poder treballar aquests mesos: direcció, mestres i pares.
Us vaig cinc cèntims de com a anat l'elecció dels subjectes:
"En aquest assessorament tenim dos agents principals, per una banda els infants amb les seves característiques particulars i concretes; i per l’altra dues mestres d’un centre d’educació infantil i primària.
La “problemàtica” a la que ens enfrontem són casos on els infants rendeixen, acadèmicament, per sota de la resta de la classe, quan no hi ha cap raó aparent per a tal endarreriment.
Les meves aliades, mestres
Així, he parlat amb mestres de la meva escola i els he plantejat el tema del meu pràcticum i si voldrien col·laborar amb mi; i dues mestres de parvulari s’han ofert a fer-me de “conillets d’índies”.
A l’escola hi ha rotació de mestres en els diferents nivells (a parvulari agafen un grup a p3 i el deixen a p5; a cicle inicial l’agafen a 1r i el deixen a 2n, etc). D’això ja se’n pot extreure que l’escola té la majoria del seu equip docent estable. L’escola és de dues línies.
La metodologia que s’utilitza al parvulari intenta ser activa, per descobriment i generar coneixements que sorgeixin de l’experimentació, fent que l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge. Per això, s’incideix molt en presentar les activitats als infants com un joc.
Aquesta filosofia, s’allarga, en major o menor mesura i amb les modificacions pertinents, a l’etapa de primària. Però, com en tot, quan entres en detalls, te’n adones de què, tot i l’esforç per intentar seguir una mateixa línia pedagògica d’escola, cada mestre “reinventa” els conceptes per a poder-se sentir a gust quan treballa.
Centrant-nos en les meves dues ajudants, són dues mestres que aquest any són tutores de p5.
A l’inici vaig pensar que no era bona idea, que els nens i nenes fossin del mateix nivell, però per una banda, eren les dues mestres més animades a ajudar-me, i per l’altra, aquest nivell és el de la “transició” a l’escolaritat obligatòria i la majoria de nens i nenes encara no tenen cap “etiqueta” en termes d’educació especial.
Als nens i nenes de totes dues classes se’l veu molt a gust, distesos i tranquils en la relació amb les tutores.
Pel que fa als infants que seran el centre d’atenció en aquests assessorament, són tres nens i una nena (dos de cada classe) que tenen els sis anys o estan a punt de fer-los. Tots, amb les seves característiques pròpies i les seves particularitats, tenen en comú que són un “neguit” continu, pràcticament mai participen del ritme de l’aula quiets o en silenci; desconnecten sovint de les explicacions llargues, o no tant llargues. Els és molt difícil centrar l’atenció en els aprenentatges que requereixen concentració, etc.
Això, evidentment, es tradueix en un endarreriment d’adquisició d’aprenentatges, en relació a la resta de companys; o bé, en un dels casos, una sensació de la mestra de què, tot i destacar per sobre de molts altres companys, el nen, rendeix per sota de les seves capacitats.
Els pares de tots ells, han mantingut una reunió amb mi i la seva tutora, i han estat encantats de participar en l'estudi. Tenen moltes ganes de què si hi ha opció de millora, ho provem.
Amb totes aquestes personalitats i interaccions, durem a terme l’assessorament a les tutores, perquè pensem que oferint altres pautes als infants podran desenvolupar-se amb més celeritat.
Pensem que per aconseguir que el seu rendiment millori, no ens hem de centrar tant en “canviar” als infants, sinó en “canviar” les demandes que els hi fan les mestres, i a partir del canvi en la tutora, aconseguir, paulatinament, un canvi en l’infant (que pugui estar més estona atent i concentrat en determinats tipus de feines).
