dimecres, 30 de març del 2011

Inici fase 3: assessorament escolar

Pràcticament, abans i tot de començar la meva fase 1, havía de trobar "còmplices" entre les mestres i els pares de la meva escola per a poder duu a terme el meu pràcticum.
No va ser difícil.

Ara ja tinc el consentiment per escrit de totes les parts per a poder treballar aquests mesos: direcció, mestres i pares.

Us vaig cinc cèntims de com a anat l'elecció dels subjectes:

"En aquest assessorament tenim dos agents principals, per una banda els infants amb les seves característiques particulars i concretes; i per l’altra dues mestres d’un centre d’educació infantil i primària.
La “problemàtica” a la que ens enfrontem són casos on els infants rendeixen, acadèmicament, per sota de la resta de la classe, quan no hi ha cap raó aparent per a tal endarreriment.
Les meves aliades, mestres
que m’ajudessin en aquesta tasca. No ens enganyem, al buscar gent que tingui ganes d’implicar-se, m’asseguro la predisposició a millorar la pràctica educativa i la il·lusió per assolir canvis en el rendiment dels alumnes que intervinguin en l’assessorament. Les reticències al canvi, me les estalvio.
Així, he parlat amb mestres de la meva escola i els he plantejat el tema del meu pràcticum i si voldrien col·laborar amb mi; i dues mestres de parvulari s’han ofert a fer-me de “conillets d’índies”.

A l’escola hi ha rotació de mestres en els diferents nivells (a parvulari agafen un grup a p3 i el deixen a p5; a cicle inicial l’agafen a 1r i el deixen a 2n, etc). D’això ja se’n pot extreure que l’escola té la majoria del seu equip docent estable. L’escola és de dues línies.

La metodologia que s’utilitza al parvulari intenta ser activa, per descobriment i generar coneixements que sorgeixin de l’experimentació, fent que l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge. Per això, s’incideix molt en presentar les activitats als infants com un joc.
Aquesta filosofia, s’allarga, en major o menor mesura i amb les modificacions pertinents, a l’etapa de primària. Però, com en tot, quan entres en detalls, te’n adones de què, tot i l’esforç per intentar seguir una mateixa línia pedagògica d’escola, cada mestre “reinventa” els conceptes per a poder-se sentir a gust quan treballa.

Centrant-nos en les meves dues ajudants, són dues mestres que aquest any són tutores de p5.

A l’inici vaig pensar que no era bona idea, que els nens i nenes fossin del mateix nivell, però per una banda, eren les dues mestres més animades a ajudar-me, i per l’altra, aquest nivell és el de la “transició” a l’escolaritat obligatòria i la majoria de nens i nenes encara no tenen cap “etiqueta” en termes d’educació especial.
Als nens i nenes de totes dues classes se’l veu molt a gust, distesos i tranquils en la relació amb les tutores.

Pel que fa als infants que seran el centre d’atenció en aquests assessorament, són tres nens i una nena (dos de cada classe) que tenen els sis anys o estan a punt de fer-los. Tots, amb les seves característiques pròpies i les seves particularitats, tenen en comú que són un “neguit” continu, pràcticament mai participen del ritme de l’aula quiets o en silenci; desconnecten sovint de les explicacions llargues, o no tant llargues. Els és molt difícil centrar l’atenció en els aprenentatges que requereixen concentració, etc.
Això, evidentment, es tradueix en un endarreriment d’adquisició d’aprenentatges, en relació a la resta de companys; o bé, en un dels casos, una sensació de la mestra de què, tot i destacar per sobre de molts altres companys, el nen, rendeix per sota de les seves capacitats.

Els pares de tots ells, han mantingut una reunió amb mi i la seva tutora, i han estat encantats de participar en l'estudi. Tenen moltes ganes de què si hi ha opció de millora, ho provem.

Amb totes aquestes personalitats i interaccions, durem a terme l’assessorament a les tutores, perquè pensem que oferint altres pautes als infants podran desenvolupar-se amb més celeritat.
Pensem que per aconseguir que el seu rendiment millori, no ens hem de centrar tant en “canviar” als infants, sinó en “canviar” les demandes que els hi fan les mestres, i a partir del canvi en la tutora, aconseguir, paulatinament, un canvi en l’infant (que pugui estar més estona atent i concentrat en determinats tipus de feines).

dilluns, 28 de març del 2011

Com ho faré? Objectius i fases.

Tinc la intenció d’incidir en el procés d’E/A d’aquests infants a través d’introduir canvis en la metodologia de l’aula. Realitzar un petit assessorament a les docents que interactuen amb aquest tipus de canalla, i consensuar estratègies dinàmiques d’aula que integrin, en alguns moments del dia, l’activitat física amb els aprenentatges que es presenten per comprovar si aquests canvis poden augmentar les capacitats d’atenció i concentració d’aquests tipus d’infants i millorar el seu rendiment escolar.
Així doncs, els objectius a assolir són:

  1. · Aconseguir canvis en la dinàmica de l’aula que permetin a la mestra oferir una ajuda més individualitzada a cada infant d’una manera relaxada i finalment, més espontània.
  2. · Millorar el rendiment acadèmic d’infants excessivament dinàmics.
  3. · Millorar l’autoestima i el sentiment de competència de l’infant.
  4. · Millorar l’atenció de l’infant en els processos d’E/A.

La intervenció que pretenc portar a terme està estructurada en 3 fases:


1) Elaboració d’un protocol que possibiliti:
a) descartar o detectar possibles limitacions psicològiques de l’infant.
b) descartar o detectar possibles limitacions físiques de l’infant (determinar l’existència o absència de reflexos primaris actius en l’infant que impossibilitin el normal desenvolupament de les àrees instrumentals).
c) determinar el perfil d’A del nen/a.


2) Elaboració d’una bateria d’estratègies metodològiques i dinàmiques d’aula per a poder integrar infants més dinàmics i aconseguir que puguin augmentar la seva atenció i concentració; i que progressivament, deixin de ser un element distorsionador.

3) Posada en pràctica dels 2 documents anteriors per valorar-ne l’eficàcia i per valorar si permeten millores en el rendiment i en el procés d’E/A d’infants amb marcada necessitat de moviment.
Per desenvolupar la 3a fase del pla demanaré autorització a la direcció del centre on treballo per a desenvolupar el pràcticum, la col·laboració de dues mestres del centre per a treballar conjuntament amb mi per a valorar l’eficàcia de les estratègies, i també demanaré autorització als pares dels nens i nenes en els quals centrarem la intervenció.

Què vull fer?

És incapaç d’escoltar; només “balla” per la classe.

Intentem integrar les necessitats de moviment d’aquests infants a la dinàmica regular d’aula per observar si el seu rendiment millora.
Seguiment d’un cas d’un infant que demostri falta d’atenció i concentració a l’aula, i es pugui constatar que, a més, demostra desmesurada activitat física mentre realitza la majoria d’activitats escolars.
Aquesta és la frase que empren els docents quan volen definir nens o nenes que poden tenir dificultats per a algunes vessants de l’aprenentatge i dubten de si aquest “neguit corporal” hi té alguna cosa a veure.
De vegades, la relació entre l’excés de moviment corporal i el baix rendiment a l’aula sembla que hagi de tenir una estreta i definitiva relació; això és el que vull treballar en aquest pràcticum, mirar si existeix una relació i si podem minimitzar-ne els efectes negatius.

dimecres, 23 de març del 2011

Benvinguda

Hola a totes i tot.
Comencem una nova experiència de compartir coneixements i vivències.
Espero que el pràcticum que plantejo sigui de vostre grat.

lou