Com a tancament del blog,
comentar que estic molt satisfeta de com a anat aquesta aproximació a millorar el rendiment acadèmic d'infants que sense ells ser-ne conscients distorsionaven el ritme d'aula.
En tres dels 4 casos els infants han millorat el seu rendiment i han relaxat la seva manera d'actuar a l'aula. En moments de treball han estat més capaços de treure profit del seu potencial.
En un dels quatre, però, no s'ha pogut observar cap millora en rendiment, tot i què potser el seu neguit físic ha sofert un lleuger retrocés.
Podem afirmar que les dinàmiques de classe amb moments puntuals de trencament i moviment han funcionat per a fer què els nens i la nena puguin centrar més l'atenció en moments de tasca cognitiva?
Podem afirmar que l'estona de relaxament amb els pares abans d'anar a dormir i els massatges terapeutics per erradicar el reflex de l'espina de galant han funcionat?
Podem pensar que són els mateixos nens que s'han fet "grans"? Què han fet un salt en el seu desenvolupament?
Podem pensar que ha estat una mica de tot?
Quan un assessorament en aquestes edats primerenques funciona sempre queda el dubte de si hem estat "nosaltres" o ha estat l'infant que ha madurat; però segur, segur, que si és la última opció, nosaltres hem ajudat més que no pas frenat aquest desenvolupament.
Estic molt contenta de la feina feta i dels resultats.
dimarts, 31 de maig del 2011
dijous, 26 de maig del 2011
els reflexes primaris
Abans de començar l'entrada, perdó, perquè és una mica un missal.
Al començar el pràcticum pensàvem que els infants que tractaríem, si tenien algún reflexe primari activat que els entorpís el desenvolupament normal d'un dia a l'aula, seria el reflexe espinal de galant.
Però aquesta inferència ha resultat no sé certa.
Treballem amb 4 infants excessivament neguitosos i moguts a l'aula, tots tenen algún reflexe primari activat que pot ser part de l'explicació del seu comportament però no tenen el mateix reflexe.
La Nayara i l'Ernesto tenen el reflexe espinal de galant activat, reflexe que apareix cap a les 20 setmanes de gestació i desapareix com a molt tard als 9 mesos de vida.
El test per a detectar-lo és senzill, es col·loca el nen/a a quatre grapes amb l'esquena descoberta i es passa el dit per ambdós costats de la columna (a 1,5 cm de la mateixa) des de les espatlles fins les lumbars.
Si hi ha reacció, (moviment cap a enfora de les caderes), existeix el reflexe activat.
Símptomes del reflexe espinal de galant:
1. Inquietud
2. Enuresi nocturna
3. Mala concentració
4. Pobre memòria a curt plaç
5. Rotació de la cadera cap a una banda al caminar.
Què passa a escola?
Li costa mantenir-se assegut a la cadira massa estona, no es pot concentrar, es distreu, etc.
Es pot eliminar el reflex i observar si l'actitud, la concentració i la postura del nen/a millora?
Si. Amb uns 15 dies de fregues a l'esquena amb oli; amb la mà corvada com un bol i fregant l'esquena de l'infant (com si fos un rasclet i sense una pressió excessiva), fent l'acció de treure l'oli de dalt a baix de l'esquena.
L'Ismael, per la seva banda, té el reflexe tònic asimètric cervical (RTAC) activat, reflexe que apareix a les 18 setmanes de gestació i s'inhibeix vora els 6 mesos de vida.
Es detecta mitjançant un test, el test de Schilder. El nen/a està dret, amb les cames juntes i els braços estirats a l'alçada del pit ben rectes. La persona que fa el test es col·loca al seu darrera i li demana que faci el que faci, mantingui els braços estirats endavant.
Llavors, l'adult li agafa el cap amb les mans i li gira el cap, primer cap a un costat i després cap a l'altre.
Si l'infant acompanya el moviment del cap a mb el moviment dels braços (tot i la instrucció anterior), el reflexe està actiu.
Símptomes del RTAC:
1. L'equilibri pot veure's afectat.
2. La lateralitat pot veure's afectada.
3. Escriptura pot ser pobre, tenir una expressió escrita dolenta i fer una pressió excessiva amb el llapis a l'escriure.
4. Dificultats perceptiu-visuals, en les simetries i problemes d'orientació espacial.
Què passa a escola?
Li costa mantenir-se assegut a la cadira massa estona, per a fer la mateix tasca que un altre necessita el doble d'energia; aquest excès de desgast l'ajuda a no concentrar-se, es distreu, etc.
I finalment, el Yann, el que té actiu és el reflexe de moro, reflexe que apareix a les 9 setmanes de gestació i desapareix als 4 mesos de vida del nadó.
Es detecta mitjançant un test.El nen/a està dret, amb les cames juntes i els braços doblegats a 45 graus del cos amb les mans flexionades als canells. La persona que fa el test es col·loca al seu darrera i li demana que miri el sostre amb els ulls tancats. Ha de comprovar si l'infant mou els braços d'alguna manera o perd l'equilibri. Després li demana que totalment recte i estirat caigui enrera, que ell està darrera seu per frenar-lo.
Si l'infant perd l'equilibri, mou els braços o es incapaç de llençar-se cap a enrere, el reflexe està activat.
Símptomes del reflexe de moro (els més importants pel cas que ens ocupa):
1. problemes de percepció visual.
2. confusió auditiva que donaria com a resultat una hipersensibilitat als sons.
3. Mala reacció als canvis.
4. Ansietat i angoixa sense motiu aparent.
5. Reaccions excessives als estímuls.
6. Baixa autoestima.
Què passa a escola?
No es pot concentrar amb facilitat, es sent insegur, li costa centrar i mantenir l'atenció, etc...
A banda d'altres factors que puguin incidir en el comportament i la conducta d'aquests nanos, també tenim present a partir d'aquest moment quines característiques emocionals i físiques els "desajuden" a seguir el ritme normal de la classe.
Fins la propera,
Al començar el pràcticum pensàvem que els infants que tractaríem, si tenien algún reflexe primari activat que els entorpís el desenvolupament normal d'un dia a l'aula, seria el reflexe espinal de galant.
Però aquesta inferència ha resultat no sé certa.
Treballem amb 4 infants excessivament neguitosos i moguts a l'aula, tots tenen algún reflexe primari activat que pot ser part de l'explicació del seu comportament però no tenen el mateix reflexe.
La Nayara i l'Ernesto tenen el reflexe espinal de galant activat, reflexe que apareix cap a les 20 setmanes de gestació i desapareix com a molt tard als 9 mesos de vida.
El test per a detectar-lo és senzill, es col·loca el nen/a a quatre grapes amb l'esquena descoberta i es passa el dit per ambdós costats de la columna (a 1,5 cm de la mateixa) des de les espatlles fins les lumbars.
Si hi ha reacció, (moviment cap a enfora de les caderes), existeix el reflexe activat.
Símptomes del reflexe espinal de galant:
1. Inquietud
2. Enuresi nocturna
3. Mala concentració
4. Pobre memòria a curt plaç
5. Rotació de la cadera cap a una banda al caminar.
Què passa a escola?
Li costa mantenir-se assegut a la cadira massa estona, no es pot concentrar, es distreu, etc.
Es pot eliminar el reflex i observar si l'actitud, la concentració i la postura del nen/a millora?
Si. Amb uns 15 dies de fregues a l'esquena amb oli; amb la mà corvada com un bol i fregant l'esquena de l'infant (com si fos un rasclet i sense una pressió excessiva), fent l'acció de treure l'oli de dalt a baix de l'esquena.
L'Ismael, per la seva banda, té el reflexe tònic asimètric cervical (RTAC) activat, reflexe que apareix a les 18 setmanes de gestació i s'inhibeix vora els 6 mesos de vida.
Es detecta mitjançant un test, el test de Schilder. El nen/a està dret, amb les cames juntes i els braços estirats a l'alçada del pit ben rectes. La persona que fa el test es col·loca al seu darrera i li demana que faci el que faci, mantingui els braços estirats endavant.
Llavors, l'adult li agafa el cap amb les mans i li gira el cap, primer cap a un costat i després cap a l'altre.
Si l'infant acompanya el moviment del cap a mb el moviment dels braços (tot i la instrucció anterior), el reflexe està actiu.
Símptomes del RTAC:
1. L'equilibri pot veure's afectat.
2. La lateralitat pot veure's afectada.
3. Escriptura pot ser pobre, tenir una expressió escrita dolenta i fer una pressió excessiva amb el llapis a l'escriure.
4. Dificultats perceptiu-visuals, en les simetries i problemes d'orientació espacial.
Què passa a escola?
Li costa mantenir-se assegut a la cadira massa estona, per a fer la mateix tasca que un altre necessita el doble d'energia; aquest excès de desgast l'ajuda a no concentrar-se, es distreu, etc.
I finalment, el Yann, el que té actiu és el reflexe de moro, reflexe que apareix a les 9 setmanes de gestació i desapareix als 4 mesos de vida del nadó.
Es detecta mitjançant un test.El nen/a està dret, amb les cames juntes i els braços doblegats a 45 graus del cos amb les mans flexionades als canells. La persona que fa el test es col·loca al seu darrera i li demana que miri el sostre amb els ulls tancats. Ha de comprovar si l'infant mou els braços d'alguna manera o perd l'equilibri. Després li demana que totalment recte i estirat caigui enrera, que ell està darrera seu per frenar-lo.
Si l'infant perd l'equilibri, mou els braços o es incapaç de llençar-se cap a enrere, el reflexe està activat.
Símptomes del reflexe de moro (els més importants pel cas que ens ocupa):
1. problemes de percepció visual.
2. confusió auditiva que donaria com a resultat una hipersensibilitat als sons.
3. Mala reacció als canvis.
4. Ansietat i angoixa sense motiu aparent.
5. Reaccions excessives als estímuls.
6. Baixa autoestima.
Què passa a escola?
No es pot concentrar amb facilitat, es sent insegur, li costa centrar i mantenir l'atenció, etc...
A banda d'altres factors que puguin incidir en el comportament i la conducta d'aquests nanos, també tenim present a partir d'aquest moment quines característiques emocionals i físiques els "desajuden" a seguir el ritme normal de la classe.
Fins la propera,
dimarts, 17 de maig del 2011
Inici de les “negociacions col·lectives” amb maneres de treballar a l’aula.
El 18 d’abril ens vam reunir, jo i les tutores, per a presentar les actuacions que podíem dur a terme a l’aula. Les 4 propostes ja esmentades anteriorment en l’etiqueta de fase 2, van ser aprovades amb unanimitat, excepte la última (els exercicis de Brain Gim) dels quals hem van demanar que fossin pocs, clars i fàcils de realitzar amb els infants.
Els 3 exercicis que van triar van ser:
a) La gorra de pensar: amb el dit polze i l’índex, ens estirem lleugerament les orelles cap enrera. Comencem per la part alta i anem baixant fins arribar al lòbul. Es repeteix 3 cops i serveix per a millorar l’atenció, potenciar la memòria i activar la capacitat de pensar.
b) El vuit mandrós: dibuixem (amb el dit) el símbol per representar l’infinit matemàtic a l’espai, començant del centre cap a dalt a l’esquerra. Es repeteix 3 cops i serveix per relaxar ulls, coll i espatlles; millorar la mobilitat ocular i el camp visual i augmentar la concentració.
c) La respiració abdominal: Estirem un braç endavant a l’alçada del pit amb el palmell ben estirat, després estirem l’altre. Ajuntem els dos palmells amb els braços ben estirats. Portem els palmells sobre el pit i es llavors quan intentem fer les 3 respiracions abdominals. Serveix per millorar la concentració i l’atenció i relaxar el sistema nerviós central.
Abans d’acabar la reunió, també, es va acordar una última estratègia suggerida per una de les tutores, i així, al pla d’acció se’n va duu a la pràctica 5, finalment.
La última de les actuacions que vam acordar va ser que, a mesura que els infants anessin acabant les tasques encomenades, permetriem que la resta les acabessin drets, o en postures “no recomenables” durant un període relativament curt de temps, per observar si d’aquesta manera la tasca la feien abans i millor.
Sobre la nostra pròpia organització interna,vam acordar trobar-nos cada 15 dies per intercanviar opinions.
En reunions posteriors, el punt que els feia més gràcia de comentar era el dels 3 exercicis de Brain Gim, dels quals opinaven textualment “No sé si a ells els hi funciona, però a mi sí!; encaro el matí d’una altra manera!”
diumenge, 15 de maig del 2011
El dossier d'estratègies
Fase 2: El dossier d’estratègies.
Vaig confeccionar 4 propostes inicials per oferir a les docents en la segona reunió.
Les propostes eren:
- Sempre que fos possible i sense crear rebuig als altres companys per sentiment de que sentim “favoritisme” pel seu company/a, triar-lo per anar a fer encàrrecs, o bé, per a ser l’ajudant de l’encarregat dels encàrrecs.
- Abans d’iniciar la tasca individual del matí, i després d’haver finalitzat la tasca inicial d’explicació col·lectiva (en rotllana); ballar una cançó, o (fragment) que els permeti alliberar tensions i posar-se a treballar més relaxats.
- En el moment de treball col·lectiu de primera hora, que es realitza al terra de l’aula, davant de la pissarra, en fileres; si veiem algún infant neguitós, el convidarem a seure al seu lloc. D’aquesta manera queda fora de la visió dels seus companys i tot i estar a la cadira es poden moure lliurement sense molestar a la resta. Aquesta acció es permetrà, sempre i quan el moviment NO IMPLIQUI no estar atent a les explicacions.
- Presentar 28 exercicis bàsics del Brain Gim per a fer una tria i realitzar-ne uns quants abans de començar l’explicació col·lectiva del matí.
dijous, 12 de maig del 2011
matriu dafo
És incapaç d’escoltar; només “balla” per la classe.
Intentem integrar les necessitats de moviment d’aquests infants a la dinàmica regular d’aula per observar si el seu rendiment millora.
Seguiment d’un cas d’un infant que demostri falta d’atenció i concentració a l’aula, i es pugui constatar que, a més, demostra desmesurada activitat física mentre realitza la majoria d’activitats escolars.
La intervenció que pretenc portar a terme està estructurada en 3 fases:
1) Elaboració d’un protocol d’actuació que possibiliti:
a) descartar o detectar possibles limitacions psicològiques de l’infant.
b) descartar o detectar possibles limitacions físiques de l’infant (determinar l’existència o absència de reflexos primaris actius en l’infant que impossibilitin el normal desenvolupament de les àrees instrumentals).
c) determinar el perfil d’A del nen/a.
2) Dossier d’estratègies i dinàmiques d’aula: Elaboració d’una bateria d’estratègies metodològiques i dinàmiques d’aula per a poder integrar infants més dinàmics i aconseguir que puguin augmentar la seva atenció i concentració; i que progressivament, deixin de ser un element distorsionador.
Aquests dos documents es lliuraran al centre EDIC com a material de treball i/o consulta, per emprar-los quan les demandes ho requereixin.
3) Assessorament: posada en pràctica dels 2 documents anteriors per valorar-ne l’eficàcia i per valorar si permeten millores en el rendiment i en el procés d’E/A d’infants amb marcada necessitat de moviment.
Com ho farem?
Prèvia autorització del centre on treballo, i els pares dels nens i nenes en els quals centrarem la intervenció; durem a la pràctica el protocol, i realitzarem un assessorament (seguint a Lago i Onrubia) a les docents que interactuen amb aquests infants, per consensuar la posada en pràctica de les estratègies i poder posar-les en pràctica.
| DEBILITATS: - Moure’s en el terreny del no-diagnòstic de cap disfunció o malaltia o mancança àmpliament estudiada fa que es pugui desacreditar la feina feta més ràpidament. - La meva pròpia inexperiència en el terreny de la tasca de l’assessor, que no és l’agent principal que interactua amb els nens/es. | FORTALESES: - Permetre la interacció dels subjectes actius (mestres) amb les estratègies i/o recursos presentats; permetre afegir, treure, acceptar, denegar. - Voler incidir en factors ambientals i externs al nen/a, per aconseguir millores en el seu rendiemnt. L’excés de moviment i la possible regressió d’aquesta conducta està en segon pla. L’objectiu no és anular el moviment, sinó integrar-lo en el procés d’E/A. |
| AMENACES: - L’absentisme d’algún dels infants pot entorpir que el procés de millora doni resultats. - Temporalització del pla excessivament curta. | OPORTUNITATS: - Treballar amb un grup de gent motivada i predisposada a assolir els objectius. - Conèixer bastant a fons a les famílies implicades. |
De tots aquests punts en podem extreure una sèrie d’estratègies:
Estratègies ofensives:
- Aprofitar la motivació de totes les parts implicades per animar-los en tot moment recalcant totes les coses positives que se’n treuen de l’assessorament i intentar que m’es professorat estigui interessat en participar-hi, si hi hagués una continuació; i d’aquesta manera arribar a un nombre més gran d’alumnat.
Estratègies defensives:
- Aprofitar al màxim les ganes de treballar de les mestres tutores per a contrarrestar aquests dos mesos i escaig de marge que tenim per poder observar canvis.
- Al no centrar l’atenció només en les dificultats del nen/a, sinó, i principalment, en les activitats que li proposes, no recau en ell la sensació de “fallar” i aquest estrés NO afegit pot ajudar-lo a millorar més ràpidament.
Estratègies de reorientació:
- En relació a la meva capacitat com a assesssora, demanar al professorat implicat que m’ajudi a millorar la meva tasca mitjançant l’avaluació de la mateixa; sense la qual no puc millorar.
Estratègies de supervivència:
- Plantejar la continuïtat del pla el curs vinent, i ampliar la temporalització a tot un curs lectiu, per a poder fer una avaluació més exhaustiva de les millores (o no) generades.
A mode de conclusió final, i en negatiu, fer palesa la mala temporalització que vaig fer. Les 3 fases haurien d’allagar-se vora deu hores més cadascuna per adequar-se a la realitat.
D’altra banda, i en positiu, el ventall d’informació i coneixements als quals m’ha permés accedir el tema dels “nens moguts” (i que espero continuar aprofundint posteriorment); i la gratificació personal de veure com (a data d’avui) sembla que els infants milloren el seu rendiment sense que se’ls hagi penjat cap tipus d’etiqueta.
dijous, 5 de maig del 2011
més "feina" per als pares
Amb la meva tutora, vam creure convenient de demanar la "col·laboració" dels pares.
Els nens i nena amb qui treballem tenen un excès d'energia que els fa estar força neguitosos.
Com podíem provar de relaxar-los una mica?
Què era millor, una sessió setmanal de relaxació al centre, o quatre exercicis de la respiració muscular progressiva de Jacobson cada nit abans d'anar a dormir?
Vam proposar als pares aquesta 2a opció perquè se'ls veia molt predisposats a ajudar-nos i a la teoria no ens han fallat.
Vam triar la respiració abdominal amb un peluix a la panxa; una destensió de braços i una altre de cames, on els pares interactuen amb ells fent-los de "tope" alhora de fer força i, per acabar, un massatge a l'esquena, de lumbars en direcció a les cervicals (sense exercir una força excessiva), per acabar el procés de relaxació. Aquest últim massatge l'han de protagonitzar els dits i les mans "convertint-se" en formigues, aranyes, gats, elefants, dinosaures, etc...
Hem triat aquests exercicis de Jacobson, tant perquè en principi són una bona eina per a aprendre a relaxar-se i pendre conasciència del propi cos, com per l'afectivitat i els lligams que pot ajudar a refermar entre pares i nens/es. No és el mateix relaxar-te amb una persona extranya, que "jugant" amb els teus pares.
Els nens i nena amb qui treballem tenen un excès d'energia que els fa estar força neguitosos.
Com podíem provar de relaxar-los una mica?
Què era millor, una sessió setmanal de relaxació al centre, o quatre exercicis de la respiració muscular progressiva de Jacobson cada nit abans d'anar a dormir?
Vam proposar als pares aquesta 2a opció perquè se'ls veia molt predisposats a ajudar-nos i a la teoria no ens han fallat.
Vam triar la respiració abdominal amb un peluix a la panxa; una destensió de braços i una altre de cames, on els pares interactuen amb ells fent-los de "tope" alhora de fer força i, per acabar, un massatge a l'esquena, de lumbars en direcció a les cervicals (sense exercir una força excessiva), per acabar el procés de relaxació. Aquest últim massatge l'han de protagonitzar els dits i les mans "convertint-se" en formigues, aranyes, gats, elefants, dinosaures, etc...
Hem triat aquests exercicis de Jacobson, tant perquè en principi són una bona eina per a aprendre a relaxar-se i pendre conasciència del propi cos, com per l'afectivitat i els lligams que pot ajudar a refermar entre pares i nens/es. No és el mateix relaxar-te amb una persona extranya, que "jugant" amb els teus pares.
dimarts, 3 de maig del 2011
Busquem els perfils d'aprenentatge
Va ser una tasca divertida i fàcil; per ells i per mi.
Per trobar les dominàncies mà, peu, orella i ull vam fer tot un seguit de jocs (instruccions), sempre amb un siusplau i col·locant tot allò que demanavem de manera que la dominància de la mà (per exemple) no entorpís la observació de la dominància d'orella (per exemple, també):
Dominància mà: -Tanca la porta/ Desenrosca la botella/ Dona'm les claus/ Escriu el teu nom.
Dominància orella: -Què se sent a la porta?/ Agafa el mòbil amb les dues mans i mira si se sent res./ Agafa els altaveus de l'ordinador amb les dues mans i digue'm si sents alguna cosa.
Dominància ull: -Agafa el full amb totes dues mans i estira els braços. A partir d'ara no pots doblegar-los, ets un robot. Veus la botella del fons?/ I ara? (Li tapes un ull)/ I ara? (Li tapes l'altre ull).
Dominància peu: -Xuta la pilota/ Agafa embranzida i torna-la a xutar/ Amb els peus junts i ben recte amb els braços enganxats al cos, caus a terra..., caus a terra... fins que t'has de frenar per no caure de veritat (Veure quina cama avança primer).
Dominància cantó cervell: Això ja són figues d'un altre paner. Em va ajudar la meva companya Laura. Aquesta part del pràcticum el treballem amb la influència de teories kinesiològiques; i el test muscular kinesiològic que determina el cantó de cervell dominant, me'l va fer ella i me'l va explicar. Es realitza mitjançant pressions als braços i a la part frontal del crani, mentre l'infant verbalitza dues frases, una de certa i l'altra de falsa. (Em dic Lou// Em dic Faustina).
Un cop fets aquests "jocs", vam poder comprovar que el neguit no té res a veure amb el seu perfil d'aprenentatge, perquè tots presenten perfils unilaterals que no entorpeixen les tasques acadèmiques (tots són dretans amb dominància de la part esquerra del cervell).
I tots també, tenen la lateralitat encara no del tot definida, perquè l'orella ( i en un cas, l'ull) dominant encara no el tenen definit clarament.
Reflexions personals:
El món de la kinesiologia és molt nou per a mi, encara no hi he aprofundit gaire i em sorgeixen dubtes; però segurament, tindrà aspectes positius a tenir en compte i que ajudin a millorar la nostra pràctica.
En el meu pràcticum, els perfils d'aprenentatge acaben aquí, perquè no són un possible motiu de desarmonia que entorpeixi el procés d'E/A. Si haguessin sortit perfils alterats, es podria haver treballat de suavitzar-los partint de les situacions que a l'infant l'estressen i bloquegen (si és un nen que necessita de tons de veu suaus i tranquils, cuidar aquest aspecte de la vida a l'aula; si és un nen que pot captar la generalitat d'una informació, però es perd en els detalls; començar sempre per la globalitat, per anar-lo centrant poc a poc en els incisos; etc).
Per trobar les dominàncies mà, peu, orella i ull vam fer tot un seguit de jocs (instruccions), sempre amb un siusplau i col·locant tot allò que demanavem de manera que la dominància de la mà (per exemple) no entorpís la observació de la dominància d'orella (per exemple, també):
Dominància mà: -Tanca la porta/ Desenrosca la botella/ Dona'm les claus/ Escriu el teu nom.
Dominància orella: -Què se sent a la porta?/ Agafa el mòbil amb les dues mans i mira si se sent res./ Agafa els altaveus de l'ordinador amb les dues mans i digue'm si sents alguna cosa.
Dominància ull: -Agafa el full amb totes dues mans i estira els braços. A partir d'ara no pots doblegar-los, ets un robot. Veus la botella del fons?/ I ara? (Li tapes un ull)/ I ara? (Li tapes l'altre ull).
Dominància peu: -Xuta la pilota/ Agafa embranzida i torna-la a xutar/ Amb els peus junts i ben recte amb els braços enganxats al cos, caus a terra..., caus a terra... fins que t'has de frenar per no caure de veritat (Veure quina cama avança primer).
Dominància cantó cervell: Això ja són figues d'un altre paner. Em va ajudar la meva companya Laura. Aquesta part del pràcticum el treballem amb la influència de teories kinesiològiques; i el test muscular kinesiològic que determina el cantó de cervell dominant, me'l va fer ella i me'l va explicar. Es realitza mitjançant pressions als braços i a la part frontal del crani, mentre l'infant verbalitza dues frases, una de certa i l'altra de falsa. (Em dic Lou// Em dic Faustina).
Un cop fets aquests "jocs", vam poder comprovar que el neguit no té res a veure amb el seu perfil d'aprenentatge, perquè tots presenten perfils unilaterals que no entorpeixen les tasques acadèmiques (tots són dretans amb dominància de la part esquerra del cervell).
I tots també, tenen la lateralitat encara no del tot definida, perquè l'orella ( i en un cas, l'ull) dominant encara no el tenen definit clarament.
Reflexions personals:
El món de la kinesiologia és molt nou per a mi, encara no hi he aprofundit gaire i em sorgeixen dubtes; però segurament, tindrà aspectes positius a tenir en compte i que ajudin a millorar la nostra pràctica.
En el meu pràcticum, els perfils d'aprenentatge acaben aquí, perquè no són un possible motiu de desarmonia que entorpeixi el procés d'E/A. Si haguessin sortit perfils alterats, es podria haver treballat de suavitzar-los partint de les situacions que a l'infant l'estressen i bloquegen (si és un nen que necessita de tons de veu suaus i tranquils, cuidar aquest aspecte de la vida a l'aula; si és un nen que pot captar la generalitat d'una informació, però es perd en els detalls; començar sempre per la globalitat, per anar-lo centrant poc a poc en els incisos; etc).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)