Riart, J.; (1994). Manual RA+PD. Test de Raonament Verbal i Programa de Desenvolupament. Publicaciones de Psicologia Aplicada. Serie menor, núm. 232. Madrid: TEA Ediciones, SA.
Els quatre exercicis que se'ls demana realitzar són:
1. Excloure (ex. mar és a oceà com sabata és a ....., bota, per dir algo).
2. Tria de l'analogia correcta entre 3 o 4 opcions.
3. Fer una deducció lògica correcta entre 3 o 4 solucions.
4. Comprensió lectora d'un text (únic exercici on han d'escriure).
Hi ha dos tests diferents, un per a nens de 3r a 6è de primària i l'altre per a més grans.
Es donen entre 10 i 20 minuts per a resoldre els exercicis, segons l'edat del nen/a; i se'ls demana que siguin ells els que llegeixin les instruccions de cada exercici.
Com sempre la correcció és lo més dificultós.
dimecres, 27 d’abril del 2011
test d2
Brickenkamp, R.; (2004). Test de atención d2.. Publicaciones de Psicologia Aplicada. Serie menor, núm. 298. Madrid: TEA Ediciones, SA.
El test d2 ens a serveix, en nens i nenes majors de 8 anys i en adults, per a mesurar el seu nivell d'atenció general, d'atenció selectiva i velocitat de processament.
És una prova cronometrada molt fàcil de passar (i divertida de fer, si et vé de gust).
El procediment és molt senzill, són 12 línies de lletres d minúscules, amb un o dos apòstrofs a sobre, a sota o a sobre i a sota.
Qui passa la prova té 30 segons per línia i se li demana que marqui amb una línia vertical totes les d que tenen dos apòstrofs, un a sobre i l'altra a sota. (D'aquí el nom de d2).
Després, matemàticament, s'obtenen dades relatives a l'atenció, la concentració i la velocitat.
Divertit!
Bateria de Battelle i test d'Screening
Com funcionen aquests dos tests?
Per començar, dir que el segon és la versió reduïda del primer; i per tant, permet d'una manera més ràpida però igual de fiable (segons la propaganda que ens en fan) detectar si hi ha alguna mancança o retard en alguna de les 5 àrees del desenvolupament que analitza.
Les 5 àrees que valora són: la personal/social; l'adaptativa; la motora; la comunicativa i la cognitiva.
El test està pensat per a infants de fins a 8 anys.
Els resultats es tradueixen en puntuacions que després es transformen en edats cronològiques indicades en mesos. Per exemple, un infant pot tenir 5 anys d'edat, però respondre en algunes de les àrees correctament, només les activitats proposades a infants de 42 mesos (3 anys i mig).
Els resultats obtinguts pels infants es poden llegir en general o per cadascuna de les àrees independentment; és a dir permet detectar mancances a nivell de desenvolupament general i de tota manera, tenir molt clar en quina de les 5 àrees la criatura presenta dificultats (i actuar en consequència).
Les activitats que se'ns demana que analitzem són actuacions "in laboratori" de l'infant; observació de la conducta en el seu entorn (escola o casa) i/o informació extreta de mestres o pares.
Diuen els manuals que per passar el test d'Screening és necessiten entre 10 i 30 minuts; i per passar la bateria de Battelle, entre 60 i 90 minuts.
Personalment discrepo. El doble de temps lo mínim per passar el test i per aclarir-te amb les taules de puntuacions... depén de lo àgil que sigui cadascú amb aquestes coses.
Jo sempre ho provo tota sola, però se m'escapen factors :) Sort en tinc de la tutora!
Per començar, dir que el segon és la versió reduïda del primer; i per tant, permet d'una manera més ràpida però igual de fiable (segons la propaganda que ens en fan) detectar si hi ha alguna mancança o retard en alguna de les 5 àrees del desenvolupament que analitza.
Les 5 àrees que valora són: la personal/social; l'adaptativa; la motora; la comunicativa i la cognitiva.
El test està pensat per a infants de fins a 8 anys.
Els resultats es tradueixen en puntuacions que després es transformen en edats cronològiques indicades en mesos. Per exemple, un infant pot tenir 5 anys d'edat, però respondre en algunes de les àrees correctament, només les activitats proposades a infants de 42 mesos (3 anys i mig).
Els resultats obtinguts pels infants es poden llegir en general o per cadascuna de les àrees independentment; és a dir permet detectar mancances a nivell de desenvolupament general i de tota manera, tenir molt clar en quina de les 5 àrees la criatura presenta dificultats (i actuar en consequència).
Les activitats que se'ns demana que analitzem són actuacions "in laboratori" de l'infant; observació de la conducta en el seu entorn (escola o casa) i/o informació extreta de mestres o pares.
Diuen els manuals que per passar el test d'Screening és necessiten entre 10 i 30 minuts; i per passar la bateria de Battelle, entre 60 i 90 minuts.
Personalment discrepo. El doble de temps lo mínim per passar el test i per aclarir-te amb les taules de puntuacions... depén de lo àgil que sigui cadascú amb aquestes coses.
Jo sempre ho provo tota sola, però se m'escapen factors :) Sort en tinc de la tutora!
fase3: passem el test per descartar dificultats psicològiques o de desenvolupament general
Un cop fetes les reunions/entrevistes amb pares i tutors, passem a avaluar el nivell maduratiu dels nens/es.
Com ja hem dit, vam triar el test d'Screening, de la bateria de Battelle i passar-lo als 4 infants, va ser relativament senzill; interpretar els resultats amb "sentit comú", també.
Com en tots els tests i proves, fer el pas dels resultats oferts pels infants, a les puntuacions i interpretacions matemàtiques i les seves interpretacions (que surten a les instruccions), és una tasca dura, feixuga i difícil. Sort de les tutores i tutors i dels més entesos en la matèria, perquè si no, crec que els "novatos" no ens en sortiriem mai.
En l'etiqueta tests i proves està explicat una mica per sobre el funcionament d'aquest test.
Els nanos van respondre molt bé a les expectatives i es van pendre com un "joc de proves" tot allò que els anava demanant de realitzar, executar, raonar o respondre.
Vull pensar que també va ser senzill perquè els demanava de fer o dir coses que no trovaven gaire difícils de resoldre i això donava peu a aquest relaxament i a aquesta predisposició infantil a col·laborar animadament.
Pel que fa als resultats, tots van respondre satisfactòriament als requisits que es demanen en les activitats destinades a infants d'edats compreses entre els 60 i els 71 mesos (5-6 anys); o si més no, a l'edat inmediatament inferior (4-5 anys).
Per tant, acomplim el nostre objectiu de descartar mancances cognitives o psicològiques i podem continuar l'avaluació buscant el perfil d'aprenentatge dels nens i la nena, i investigant si tenen activat algun reflex primari que "expliqui" el seu neguit i moviment a l'aula.
Com ja hem dit, vam triar el test d'Screening, de la bateria de Battelle i passar-lo als 4 infants, va ser relativament senzill; interpretar els resultats amb "sentit comú", també.
Com en tots els tests i proves, fer el pas dels resultats oferts pels infants, a les puntuacions i interpretacions matemàtiques i les seves interpretacions (que surten a les instruccions), és una tasca dura, feixuga i difícil. Sort de les tutores i tutors i dels més entesos en la matèria, perquè si no, crec que els "novatos" no ens en sortiriem mai.
En l'etiqueta tests i proves està explicat una mica per sobre el funcionament d'aquest test.
Els nanos van respondre molt bé a les expectatives i es van pendre com un "joc de proves" tot allò que els anava demanant de realitzar, executar, raonar o respondre.
Vull pensar que també va ser senzill perquè els demanava de fer o dir coses que no trovaven gaire difícils de resoldre i això donava peu a aquest relaxament i a aquesta predisposició infantil a col·laborar animadament.
Pel que fa als resultats, tots van respondre satisfactòriament als requisits que es demanen en les activitats destinades a infants d'edats compreses entre els 60 i els 71 mesos (5-6 anys); o si més no, a l'edat inmediatament inferior (4-5 anys).
Per tant, acomplim el nostre objectiu de descartar mancances cognitives o psicològiques i podem continuar l'avaluació buscant el perfil d'aprenentatge dels nens i la nena, i investigant si tenen activat algun reflex primari que "expliqui" el seu neguit i moviment a l'aula.
dimarts, 26 d’abril del 2011
primera entrevista amb les mestres
Fase 3: primera entrevista amb les mestres.
La vam realitzar el 4 d’abril de 2011, i després de la mateixa vaig començar a passar les proves als infants.
En aquesta reunió, els punts a tractar eren:
- Descripció del comportament dels infants i la interacció amb companys i mestres a l’aula.
- Expectatives de les tutores vers l’assessorament.
- Objectius acadèmics a millorar.
Del primer punt, res de nou, nens i nena que “desconnecten” ràpidament d’explicacions relativament llargues, que sempre trien el recorregut més llarg per anar d’un lloc a un altre de la classe, que aprofiten qualsevol moment distés per aplaudir, cridar, moure’s o gesticular més expressivament que els altres i durant un període de temps més llarg que els altres.
Arribats a aquest punt, evidentment, se’ls crida més l’atenció i reben més inputs negatius que la resta de companys. A banda, totes dues mestres estan convençudes de què tots quatre treballen i rendeixen per sota de les seves possibilitats.
Les expectatives vers l’assessorament, molt positives, tenen moltes ganes de què els infants progressin i de què siguin elles, les que mitjançant tècniques i activitats concretes, els permetin avançar més i millor, sense necessitat de separar-los del grup classe i emprant estratègies que es puguin dirigir a tot el grup.
Pel que fa als objectius acadèmics que valoraríem si s’han assolit en major grau que l’esperat, vam acordar que fossin:
- Discriminar auditivament sons dins d’una paraula.
- Iniciar-se en la lectura.
- Consolidar la noció de quantitat: el 8 i el 9.
- Agilitzar el càlcul mental.
Aquests objectius es treballen als matins, de 9h a 11h.; i les mestres van demanar que triessim les estràtegies i/o les activitats que triessim per duu a la pràctica, les centressim en aquestes dues primeres hores del matí, com a manera de sistematitzar l’acció i no “oblidar-se’n” al cap del dia. Ens ho van demanar també, perquè la intervenció els demanarà canvis en la seva manera d’actuar i comportar-se i això... costa.
divendres, 15 d’abril del 2011
Fase 1: quines proves passem per determinar si existeix, o no, alguna disfunció cognitiva o psíquica?
Per això, per a l’elecció dels tests vam acabar determinant, que abans de passar-ne cap, primer fariem una entrevista amb pares i tutors, sempre que fos possible.
Un cop fet això, també vam acordar, que si l’infant o noi tenia més de vuit anys, també ens reuniriem amb ell per a fer una primera aproximació a les seves necessitats o a la seva visió de la situació.
Els tests finalistes van ser el WISC-IV, l’Escala McCarthy i l’inventari del desenvolupament de Battelle. D’aquest últim vam extreure finalment el test d’Screening, que n’és la versió reduïda.
Pel que fa a la prova vam acordar, doncs:
Si l’infant té menys de 8 anys, li passarem el test d’Screening, perquè redueix el temps necessari per a fer un 1r diagnòstic sense perdre la fiabilitat i perquè permet detectar en quines àrees cal fer una avaluació més completa.
Per als majors de 8 anys emprarem el test d2 de control de l’atenció i el RA de raonament lògic.
Si totes dues proves donen resultats coherents amb la resta d’informacions no passariem cap més prova, si no, sempre que creiem necessari continuar aprofunditzant, el WISC-IV és el test de referència per a acabar de perfilar el cas.
Fase 1: reflexions
Dues sessions amb la meva tutora i innumerables hores de cerca pel “meravellós” món dels tests i les proves vàries, em van ajudar a modelar aquesta primera part de la 1a fase.
Cal que puntualitzi que la meva tutora em va oferir ajuda alhora de la tria, però vaig preferir que em deixés fullejar-los i donar-li una opció, que després acabaríem de polir conjuntament. Em volia fer una idea més completa de la dificultat que comporta EL SOL FET DE TRIAR un test per avaluar el nivell dels infants o joves. I ho vaig comprovar, i tant!
També crec que hi ha persones que saben documentar-se amb eficàcia i rapidessa; però jo no m’incloc en aquest perfil. El meu perfil és de natural “tortuga” i qualsevol llibre, test o plana web que consulto m’ocupen moltes hores (amb el corresponent estrés afegit al desenvolupament del pràcticum).
dimarts, 5 d’abril del 2011
entrevista amb els pares de l'Ismael
Explicito una sola de les 4 sessions de reunió amb els pares dels nens i nenes que formarien part de l'assessorament, però totes 4 van anar pel mateix camí.
1. Entrevista inicial amb els pares d'un dels infants.
La reunió va tenir lloc, a finals de març, a l'aula del seu fill, i vam ser-hi presents, els pares de l'Ismael, la seva tutora i jo.
En un primer moment els pares no estàn del tot còmodes, perquè els fets, tot i que no són greus, tampoc són agradables; a ningú li agrada reconèixer que el seu fill no acaba dem funcionar a l'escola.
Al final de la reunió, però, el clima ja és distés i relaxat, i als pares se'ls veu, fins i tot, contents, de què es pugui donar un cop de mà als seu fill. La reunió dura aproximadament 3/4 d'hora.
2. Fites: Pretenem que els pares ens permetin treballar per a millorar el rendiment del seu fill, i entenguin la situació, que de cap manera és alarmant ni preocupant de cara als nens.
3. Desenvolupament: La major part del temps, l'esmercem en assegurar-los què el seu fill no presenta cap retard o dificultat aparent que pugui explicar el seu endarreriment acadèmic. Però que de totes maneres, l'haurem de descartar, per a poder seguir treballant en la línia de què és la manca d'atenció i la necessitat de moviment els causants del retard "relatiu".
Un cop això queda clar, els fem 5 cèntims del que intentarem; i, els demanem l'acceptació per escrit de l'assessorament; sense la qual no podríem treballar.
4. Avaluació de totes 4 sessions: Tots els participants en la reunió en sortim molt contents i amb ganes de què l'experiència sigui profitosa i reverteixi positivament en els nens i nena.
Tots estàn contents de què no es tregui els infants de l'aula i de que sigui la mestra la que recondueixi les activitats proposades i les actituds DE TOTS a dins de l'aula per intentar que millori la capacitat d'atenció dels seus fills.
1. Entrevista inicial amb els pares d'un dels infants.
La reunió va tenir lloc, a finals de març, a l'aula del seu fill, i vam ser-hi presents, els pares de l'Ismael, la seva tutora i jo.
En un primer moment els pares no estàn del tot còmodes, perquè els fets, tot i que no són greus, tampoc són agradables; a ningú li agrada reconèixer que el seu fill no acaba dem funcionar a l'escola.
Al final de la reunió, però, el clima ja és distés i relaxat, i als pares se'ls veu, fins i tot, contents, de què es pugui donar un cop de mà als seu fill. La reunió dura aproximadament 3/4 d'hora.
2. Fites: Pretenem que els pares ens permetin treballar per a millorar el rendiment del seu fill, i entenguin la situació, que de cap manera és alarmant ni preocupant de cara als nens.
3. Desenvolupament: La major part del temps, l'esmercem en assegurar-los què el seu fill no presenta cap retard o dificultat aparent que pugui explicar el seu endarreriment acadèmic. Però que de totes maneres, l'haurem de descartar, per a poder seguir treballant en la línia de què és la manca d'atenció i la necessitat de moviment els causants del retard "relatiu".
Un cop això queda clar, els fem 5 cèntims del que intentarem; i, els demanem l'acceptació per escrit de l'assessorament; sense la qual no podríem treballar.
4. Avaluació de totes 4 sessions: Tots els participants en la reunió en sortim molt contents i amb ganes de què l'experiència sigui profitosa i reverteixi positivament en els nens i nena.
Tots estàn contents de què no es tregui els infants de l'aula i de que sigui la mestra la que recondueixi les activitats proposades i les actituds DE TOTS a dins de l'aula per intentar que millori la capacitat d'atenció dels seus fills.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)