Per això, per a l’elecció dels tests vam acabar determinant, que abans de passar-ne cap, primer fariem una entrevista amb pares i tutors, sempre que fos possible.
Un cop fet això, també vam acordar, que si l’infant o noi tenia més de vuit anys, també ens reuniriem amb ell per a fer una primera aproximació a les seves necessitats o a la seva visió de la situació.
Els tests finalistes van ser el WISC-IV, l’Escala McCarthy i l’inventari del desenvolupament de Battelle. D’aquest últim vam extreure finalment el test d’Screening, que n’és la versió reduïda.
Pel que fa a la prova vam acordar, doncs:
Si l’infant té menys de 8 anys, li passarem el test d’Screening, perquè redueix el temps necessari per a fer un 1r diagnòstic sense perdre la fiabilitat i perquè permet detectar en quines àrees cal fer una avaluació més completa.
Per als majors de 8 anys emprarem el test d2 de control de l’atenció i el RA de raonament lògic.
Si totes dues proves donen resultats coherents amb la resta d’informacions no passariem cap més prova, si no, sempre que creiem necessari continuar aprofunditzant, el WISC-IV és el test de referència per a acabar de perfilar el cas.
1 comentari:
Podries explicar en què consisteixen els diferents tests que anomenes? ( objectiu de la prova, tipus d'activitats, edats, temps, etc...)Una vegada l'hagis fet penja un missatge al fòrum de l'assignatura informant a la resta de companys/es de l'aula de què poden consultar el teu blog per informar-se dels tests. Penso que és una informació molt interessant.
Publica un comentari a l'entrada