És incapaç d’escoltar; només “balla” per la classe.
Intentem integrar les necessitats de moviment d’aquests infants a la dinàmica regular d’aula per observar si el seu rendiment millora.
Seguiment d’un cas d’un infant que demostri falta d’atenció i concentració a l’aula, i es pugui constatar que, a més, demostra desmesurada activitat física mentre realitza la majoria d’activitats escolars.
La intervenció que pretenc portar a terme està estructurada en 3 fases:
1) Elaboració d’un protocol d’actuació que possibiliti:
a) descartar o detectar possibles limitacions psicològiques de l’infant.
b) descartar o detectar possibles limitacions físiques de l’infant (determinar l’existència o absència de reflexos primaris actius en l’infant que impossibilitin el normal desenvolupament de les àrees instrumentals).
c) determinar el perfil d’A del nen/a.
2) Dossier d’estratègies i dinàmiques d’aula: Elaboració d’una bateria d’estratègies metodològiques i dinàmiques d’aula per a poder integrar infants més dinàmics i aconseguir que puguin augmentar la seva atenció i concentració; i que progressivament, deixin de ser un element distorsionador.
Aquests dos documents es lliuraran al centre EDIC com a material de treball i/o consulta, per emprar-los quan les demandes ho requereixin.
3) Assessorament: posada en pràctica dels 2 documents anteriors per valorar-ne l’eficàcia i per valorar si permeten millores en el rendiment i en el procés d’E/A d’infants amb marcada necessitat de moviment.
Com ho farem?
Prèvia autorització del centre on treballo, i els pares dels nens i nenes en els quals centrarem la intervenció; durem a la pràctica el protocol, i realitzarem un assessorament (seguint a Lago i Onrubia) a les docents que interactuen amb aquests infants, per consensuar la posada en pràctica de les estratègies i poder posar-les en pràctica.
| DEBILITATS: - Moure’s en el terreny del no-diagnòstic de cap disfunció o malaltia o mancança àmpliament estudiada fa que es pugui desacreditar la feina feta més ràpidament. - La meva pròpia inexperiència en el terreny de la tasca de l’assessor, que no és l’agent principal que interactua amb els nens/es. | FORTALESES: - Permetre la interacció dels subjectes actius (mestres) amb les estratègies i/o recursos presentats; permetre afegir, treure, acceptar, denegar. - Voler incidir en factors ambientals i externs al nen/a, per aconseguir millores en el seu rendiemnt. L’excés de moviment i la possible regressió d’aquesta conducta està en segon pla. L’objectiu no és anular el moviment, sinó integrar-lo en el procés d’E/A. |
| AMENACES: - L’absentisme d’algún dels infants pot entorpir que el procés de millora doni resultats. - Temporalització del pla excessivament curta. | OPORTUNITATS: - Treballar amb un grup de gent motivada i predisposada a assolir els objectius. - Conèixer bastant a fons a les famílies implicades. |
De tots aquests punts en podem extreure una sèrie d’estratègies:
Estratègies ofensives:
- Aprofitar la motivació de totes les parts implicades per animar-los en tot moment recalcant totes les coses positives que se’n treuen de l’assessorament i intentar que m’es professorat estigui interessat en participar-hi, si hi hagués una continuació; i d’aquesta manera arribar a un nombre més gran d’alumnat.
Estratègies defensives:
- Aprofitar al màxim les ganes de treballar de les mestres tutores per a contrarrestar aquests dos mesos i escaig de marge que tenim per poder observar canvis.
- Al no centrar l’atenció només en les dificultats del nen/a, sinó, i principalment, en les activitats que li proposes, no recau en ell la sensació de “fallar” i aquest estrés NO afegit pot ajudar-lo a millorar més ràpidament.
Estratègies de reorientació:
- En relació a la meva capacitat com a assesssora, demanar al professorat implicat que m’ajudi a millorar la meva tasca mitjançant l’avaluació de la mateixa; sense la qual no puc millorar.
Estratègies de supervivència:
- Plantejar la continuïtat del pla el curs vinent, i ampliar la temporalització a tot un curs lectiu, per a poder fer una avaluació més exhaustiva de les millores (o no) generades.
A mode de conclusió final, i en negatiu, fer palesa la mala temporalització que vaig fer. Les 3 fases haurien d’allagar-se vora deu hores més cadascuna per adequar-se a la realitat.
D’altra banda, i en positiu, el ventall d’informació i coneixements als quals m’ha permés accedir el tema dels “nens moguts” (i que espero continuar aprofundint posteriorment); i la gratificació personal de veure com (a data d’avui) sembla que els infants milloren el seu rendiment sense que se’ls hagi penjat cap tipus d’etiqueta.
8 comentaris:
hola Lou, penso que per poder realitzar amb èxit la teva intervenció és necessària la implicació dels mestres i les families dels nens. En veure el teu anàlisi es reflexa la implicació d'aquests subjectes donant importancia a la teva feina. Amb la vostra implicació i la col·laboració de l'entorn prodreu treballar productivament i amb il·lusió!
Ànims!
Ainhoa
Hola Lou, en mi opinión has dado en el clavo solo con 2 cuestiones: implicación "real" del equipo que interviene con el niño y la familia. Generalmente las familias de los niños que no paran de moverse están desesperadas y cualquier ayuda y precocupación por orientar este tipo de conductas la viven como un regalo, luego está el día a día claro.
La verdad en este caso veo más complicada la implicación de todo el profesorado que de la familia.
Normalmente el profesorado no está preparado (formación) para atender a estos niños, realmente rompen la dinámica de la clase y es agotador, se que no hay fórmulas mágicas pero con unas buenas orientaciones y medidas dentro y fuera del aula adecuadas serían de gran ayuda, siempre y cuando todos fueran en la misma línea.
Complicado ¿verdad?
Hola Lou,
Em sembla molt interesant que una de les debilitats sigui la inexperiència.
Trobo que fins que no ens trobem, un cop haguem acabat la carrera sobre el terreny no ens acabarem de situar i ubicar.
Això però, ens ha passat a tots i totes i tal i com diuen ningú ha nascut ensenyat/da.
A més una altra debilitat que comentes (la temporarització) és un aspecte que també agreuja aquesta debilitat.
Davant aquesta dificultat has tingut molta sort de treballar amb gent motivada i que de ben segur t’han ajudat.
Una de les debilitats és la inexperiència però també es pot convertir en fortalesa si parteixes de la idea que curs darrera curs els psicopedagogs i les psicopedagogues ens trobem amb diferents problemàtiques, dificultats, trastorns,... davant els que ens hem d'informar, investigar, ser creatius i reflexius. Pensa per exemple fa 15 anys si es sentia parlar tant del TDHA o de la Síndrome d'Asperger o del bullyng, l'anorexia,... Per tant, crec que una de les capacitats que com a professionals hem de tenir és la de no sentir-nos mai com a experts en la matèria perquè la ciència avança, les relacions socials es modifiquen, les lleis educatives varien i, en definitiva, perquè cada nen i nena, cada adolescent, són un món.
M.Àngels Megías
Hola Lou,
Voldria comentar-te que entenc perfectament que diguis que el fet de moure’s en el terreny del no-diagnòstic d’una disfunció o malaltia és una debilitat perquè molt fàcilment es pot desacreditar la feina feta en una intervenció.
En aquest sentit, algun cop he tingut la sensació d’estar treballant de valent sense obtenir cap tipus de reconeixement pel fet de no haver emès un “veredicte” final.
Això sí, vull que estiguis ben satisfeta de la feina que has fet perquè crec que només per haver incidit en les tres fases que comentes, ja has ofert una gran ajuda des del punt de vista psicopedagògic. Tant l’elaboració de protocols, com el recull d’estratègies i l’assessorament enriqueixen enormement la visió que el docent que es troba a l’aula amb el cas d’un alumne amb falta d’atenció i concentració pot tenir d’ell.
Gràcies pels teus savis consells i aportacions.
Salva.
Hola Lou,
M’agradaria dir-te que, al meu parer, és un pla de treball molt potent. Què vull dir? Doncs que intervens en 2 punts que són fonamentals per la nostra pràctica: d’una banda poder disposar d’un protocol d’actuació que ens ajudi a com obtenir informació, a guiar les nostres accions... D’altra banda, un recull d’estratègies metodològiques i dinàmiques per intervenir a l’aula amb aquest alumnat. Penso que són dos aspectes que donen molta estructura, ordre i organització a la nostra tasca, aspectes que considero fonamentals.
Comentes com a fortalesa el fet de voler incidir en factors ambientals i externs al nen/a, per aconseguir millores en el seu rendiment. Et refereixes a pautes educatives per a les famílies i centre? A estratègies a adoptar pels mestres o professionals davant la manera com enfocar els aprenentatges? Podries concretar-ho una mica?
Gràcies i una abraçada!
Hola Montse, és un poti-poti dels dos.
Pautes i estratègies. Idees, accions a dur a terme, per pares i/o mestres; petites modificacions en el desenvolupament de l'aula que puguin adaptar-se al docent que té aquests infants a l'aula, etc.
Res molt complicat d'inici, res que no puguin "retocar" els que conviuen amb l'infant.
Però per a què tot això funcioni necessitem la motivació dels adults, sense ella, res.
Publica un comentari a l'entrada