Va ser una tasca divertida i fàcil; per ells i per mi.
Per trobar les dominàncies mà, peu, orella i ull vam fer tot un seguit de jocs (instruccions), sempre amb un siusplau i col·locant tot allò que demanavem de manera que la dominància de la mà (per exemple) no entorpís la observació de la dominància d'orella (per exemple, també):
Dominància mà: -Tanca la porta/ Desenrosca la botella/ Dona'm les claus/ Escriu el teu nom.
Dominància orella: -Què se sent a la porta?/ Agafa el mòbil amb les dues mans i mira si se sent res./ Agafa els altaveus de l'ordinador amb les dues mans i digue'm si sents alguna cosa.
Dominància ull: -Agafa el full amb totes dues mans i estira els braços. A partir d'ara no pots doblegar-los, ets un robot. Veus la botella del fons?/ I ara? (Li tapes un ull)/ I ara? (Li tapes l'altre ull).
Dominància peu: -Xuta la pilota/ Agafa embranzida i torna-la a xutar/ Amb els peus junts i ben recte amb els braços enganxats al cos, caus a terra..., caus a terra... fins que t'has de frenar per no caure de veritat (Veure quina cama avança primer).
Dominància cantó cervell: Això ja són figues d'un altre paner. Em va ajudar la meva companya Laura. Aquesta part del pràcticum el treballem amb la influència de teories kinesiològiques; i el test muscular kinesiològic que determina el cantó de cervell dominant, me'l va fer ella i me'l va explicar. Es realitza mitjançant pressions als braços i a la part frontal del crani, mentre l'infant verbalitza dues frases, una de certa i l'altra de falsa. (Em dic Lou// Em dic Faustina).
Un cop fets aquests "jocs", vam poder comprovar que el neguit no té res a veure amb el seu perfil d'aprenentatge, perquè tots presenten perfils unilaterals que no entorpeixen les tasques acadèmiques (tots són dretans amb dominància de la part esquerra del cervell).
I tots també, tenen la lateralitat encara no del tot definida, perquè l'orella ( i en un cas, l'ull) dominant encara no el tenen definit clarament.
Reflexions personals:
El món de la kinesiologia és molt nou per a mi, encara no hi he aprofundit gaire i em sorgeixen dubtes; però segurament, tindrà aspectes positius a tenir en compte i que ajudin a millorar la nostra pràctica.
En el meu pràcticum, els perfils d'aprenentatge acaben aquí, perquè no són un possible motiu de desarmonia que entorpeixi el procés d'E/A. Si haguessin sortit perfils alterats, es podria haver treballat de suavitzar-los partint de les situacions que a l'infant l'estressen i bloquegen (si és un nen que necessita de tons de veu suaus i tranquils, cuidar aquest aspecte de la vida a l'aula; si és un nen que pot captar la generalitat d'una informació, però es perd en els detalls; començar sempre per la globalitat, per anar-lo centrant poc a poc en els incisos; etc).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada