Com a tancament del blog,
comentar que estic molt satisfeta de com a anat aquesta aproximació a millorar el rendiment acadèmic d'infants que sense ells ser-ne conscients distorsionaven el ritme d'aula.
En tres dels 4 casos els infants han millorat el seu rendiment i han relaxat la seva manera d'actuar a l'aula. En moments de treball han estat més capaços de treure profit del seu potencial.
En un dels quatre, però, no s'ha pogut observar cap millora en rendiment, tot i què potser el seu neguit físic ha sofert un lleuger retrocés.
Podem afirmar que les dinàmiques de classe amb moments puntuals de trencament i moviment han funcionat per a fer què els nens i la nena puguin centrar més l'atenció en moments de tasca cognitiva?
Podem afirmar que l'estona de relaxament amb els pares abans d'anar a dormir i els massatges terapeutics per erradicar el reflex de l'espina de galant han funcionat?
Podem pensar que són els mateixos nens que s'han fet "grans"? Què han fet un salt en el seu desenvolupament?
Podem pensar que ha estat una mica de tot?
Quan un assessorament en aquestes edats primerenques funciona sempre queda el dubte de si hem estat "nosaltres" o ha estat l'infant que ha madurat; però segur, segur, que si és la última opció, nosaltres hem ajudat més que no pas frenat aquest desenvolupament.
Estic molt contenta de la feina feta i dels resultats.
dimarts, 31 de maig del 2011
dijous, 26 de maig del 2011
els reflexes primaris
Abans de començar l'entrada, perdó, perquè és una mica un missal.
Al començar el pràcticum pensàvem que els infants que tractaríem, si tenien algún reflexe primari activat que els entorpís el desenvolupament normal d'un dia a l'aula, seria el reflexe espinal de galant.
Però aquesta inferència ha resultat no sé certa.
Treballem amb 4 infants excessivament neguitosos i moguts a l'aula, tots tenen algún reflexe primari activat que pot ser part de l'explicació del seu comportament però no tenen el mateix reflexe.
La Nayara i l'Ernesto tenen el reflexe espinal de galant activat, reflexe que apareix cap a les 20 setmanes de gestació i desapareix com a molt tard als 9 mesos de vida.
El test per a detectar-lo és senzill, es col·loca el nen/a a quatre grapes amb l'esquena descoberta i es passa el dit per ambdós costats de la columna (a 1,5 cm de la mateixa) des de les espatlles fins les lumbars.
Si hi ha reacció, (moviment cap a enfora de les caderes), existeix el reflexe activat.
Símptomes del reflexe espinal de galant:
1. Inquietud
2. Enuresi nocturna
3. Mala concentració
4. Pobre memòria a curt plaç
5. Rotació de la cadera cap a una banda al caminar.
Què passa a escola?
Li costa mantenir-se assegut a la cadira massa estona, no es pot concentrar, es distreu, etc.
Es pot eliminar el reflex i observar si l'actitud, la concentració i la postura del nen/a millora?
Si. Amb uns 15 dies de fregues a l'esquena amb oli; amb la mà corvada com un bol i fregant l'esquena de l'infant (com si fos un rasclet i sense una pressió excessiva), fent l'acció de treure l'oli de dalt a baix de l'esquena.
L'Ismael, per la seva banda, té el reflexe tònic asimètric cervical (RTAC) activat, reflexe que apareix a les 18 setmanes de gestació i s'inhibeix vora els 6 mesos de vida.
Es detecta mitjançant un test, el test de Schilder. El nen/a està dret, amb les cames juntes i els braços estirats a l'alçada del pit ben rectes. La persona que fa el test es col·loca al seu darrera i li demana que faci el que faci, mantingui els braços estirats endavant.
Llavors, l'adult li agafa el cap amb les mans i li gira el cap, primer cap a un costat i després cap a l'altre.
Si l'infant acompanya el moviment del cap a mb el moviment dels braços (tot i la instrucció anterior), el reflexe està actiu.
Símptomes del RTAC:
1. L'equilibri pot veure's afectat.
2. La lateralitat pot veure's afectada.
3. Escriptura pot ser pobre, tenir una expressió escrita dolenta i fer una pressió excessiva amb el llapis a l'escriure.
4. Dificultats perceptiu-visuals, en les simetries i problemes d'orientació espacial.
Què passa a escola?
Li costa mantenir-se assegut a la cadira massa estona, per a fer la mateix tasca que un altre necessita el doble d'energia; aquest excès de desgast l'ajuda a no concentrar-se, es distreu, etc.
I finalment, el Yann, el que té actiu és el reflexe de moro, reflexe que apareix a les 9 setmanes de gestació i desapareix als 4 mesos de vida del nadó.
Es detecta mitjançant un test.El nen/a està dret, amb les cames juntes i els braços doblegats a 45 graus del cos amb les mans flexionades als canells. La persona que fa el test es col·loca al seu darrera i li demana que miri el sostre amb els ulls tancats. Ha de comprovar si l'infant mou els braços d'alguna manera o perd l'equilibri. Després li demana que totalment recte i estirat caigui enrera, que ell està darrera seu per frenar-lo.
Si l'infant perd l'equilibri, mou els braços o es incapaç de llençar-se cap a enrere, el reflexe està activat.
Símptomes del reflexe de moro (els més importants pel cas que ens ocupa):
1. problemes de percepció visual.
2. confusió auditiva que donaria com a resultat una hipersensibilitat als sons.
3. Mala reacció als canvis.
4. Ansietat i angoixa sense motiu aparent.
5. Reaccions excessives als estímuls.
6. Baixa autoestima.
Què passa a escola?
No es pot concentrar amb facilitat, es sent insegur, li costa centrar i mantenir l'atenció, etc...
A banda d'altres factors que puguin incidir en el comportament i la conducta d'aquests nanos, també tenim present a partir d'aquest moment quines característiques emocionals i físiques els "desajuden" a seguir el ritme normal de la classe.
Fins la propera,
Al començar el pràcticum pensàvem que els infants que tractaríem, si tenien algún reflexe primari activat que els entorpís el desenvolupament normal d'un dia a l'aula, seria el reflexe espinal de galant.
Però aquesta inferència ha resultat no sé certa.
Treballem amb 4 infants excessivament neguitosos i moguts a l'aula, tots tenen algún reflexe primari activat que pot ser part de l'explicació del seu comportament però no tenen el mateix reflexe.
La Nayara i l'Ernesto tenen el reflexe espinal de galant activat, reflexe que apareix cap a les 20 setmanes de gestació i desapareix com a molt tard als 9 mesos de vida.
El test per a detectar-lo és senzill, es col·loca el nen/a a quatre grapes amb l'esquena descoberta i es passa el dit per ambdós costats de la columna (a 1,5 cm de la mateixa) des de les espatlles fins les lumbars.
Si hi ha reacció, (moviment cap a enfora de les caderes), existeix el reflexe activat.
Símptomes del reflexe espinal de galant:
1. Inquietud
2. Enuresi nocturna
3. Mala concentració
4. Pobre memòria a curt plaç
5. Rotació de la cadera cap a una banda al caminar.
Què passa a escola?
Li costa mantenir-se assegut a la cadira massa estona, no es pot concentrar, es distreu, etc.
Es pot eliminar el reflex i observar si l'actitud, la concentració i la postura del nen/a millora?
Si. Amb uns 15 dies de fregues a l'esquena amb oli; amb la mà corvada com un bol i fregant l'esquena de l'infant (com si fos un rasclet i sense una pressió excessiva), fent l'acció de treure l'oli de dalt a baix de l'esquena.
L'Ismael, per la seva banda, té el reflexe tònic asimètric cervical (RTAC) activat, reflexe que apareix a les 18 setmanes de gestació i s'inhibeix vora els 6 mesos de vida.
Es detecta mitjançant un test, el test de Schilder. El nen/a està dret, amb les cames juntes i els braços estirats a l'alçada del pit ben rectes. La persona que fa el test es col·loca al seu darrera i li demana que faci el que faci, mantingui els braços estirats endavant.
Llavors, l'adult li agafa el cap amb les mans i li gira el cap, primer cap a un costat i després cap a l'altre.
Si l'infant acompanya el moviment del cap a mb el moviment dels braços (tot i la instrucció anterior), el reflexe està actiu.
Símptomes del RTAC:
1. L'equilibri pot veure's afectat.
2. La lateralitat pot veure's afectada.
3. Escriptura pot ser pobre, tenir una expressió escrita dolenta i fer una pressió excessiva amb el llapis a l'escriure.
4. Dificultats perceptiu-visuals, en les simetries i problemes d'orientació espacial.
Què passa a escola?
Li costa mantenir-se assegut a la cadira massa estona, per a fer la mateix tasca que un altre necessita el doble d'energia; aquest excès de desgast l'ajuda a no concentrar-se, es distreu, etc.
I finalment, el Yann, el que té actiu és el reflexe de moro, reflexe que apareix a les 9 setmanes de gestació i desapareix als 4 mesos de vida del nadó.
Es detecta mitjançant un test.El nen/a està dret, amb les cames juntes i els braços doblegats a 45 graus del cos amb les mans flexionades als canells. La persona que fa el test es col·loca al seu darrera i li demana que miri el sostre amb els ulls tancats. Ha de comprovar si l'infant mou els braços d'alguna manera o perd l'equilibri. Després li demana que totalment recte i estirat caigui enrera, que ell està darrera seu per frenar-lo.
Si l'infant perd l'equilibri, mou els braços o es incapaç de llençar-se cap a enrere, el reflexe està activat.
Símptomes del reflexe de moro (els més importants pel cas que ens ocupa):
1. problemes de percepció visual.
2. confusió auditiva que donaria com a resultat una hipersensibilitat als sons.
3. Mala reacció als canvis.
4. Ansietat i angoixa sense motiu aparent.
5. Reaccions excessives als estímuls.
6. Baixa autoestima.
Què passa a escola?
No es pot concentrar amb facilitat, es sent insegur, li costa centrar i mantenir l'atenció, etc...
A banda d'altres factors que puguin incidir en el comportament i la conducta d'aquests nanos, també tenim present a partir d'aquest moment quines característiques emocionals i físiques els "desajuden" a seguir el ritme normal de la classe.
Fins la propera,
dimarts, 17 de maig del 2011
Inici de les “negociacions col·lectives” amb maneres de treballar a l’aula.
El 18 d’abril ens vam reunir, jo i les tutores, per a presentar les actuacions que podíem dur a terme a l’aula. Les 4 propostes ja esmentades anteriorment en l’etiqueta de fase 2, van ser aprovades amb unanimitat, excepte la última (els exercicis de Brain Gim) dels quals hem van demanar que fossin pocs, clars i fàcils de realitzar amb els infants.
Els 3 exercicis que van triar van ser:
a) La gorra de pensar: amb el dit polze i l’índex, ens estirem lleugerament les orelles cap enrera. Comencem per la part alta i anem baixant fins arribar al lòbul. Es repeteix 3 cops i serveix per a millorar l’atenció, potenciar la memòria i activar la capacitat de pensar.
b) El vuit mandrós: dibuixem (amb el dit) el símbol per representar l’infinit matemàtic a l’espai, començant del centre cap a dalt a l’esquerra. Es repeteix 3 cops i serveix per relaxar ulls, coll i espatlles; millorar la mobilitat ocular i el camp visual i augmentar la concentració.
c) La respiració abdominal: Estirem un braç endavant a l’alçada del pit amb el palmell ben estirat, després estirem l’altre. Ajuntem els dos palmells amb els braços ben estirats. Portem els palmells sobre el pit i es llavors quan intentem fer les 3 respiracions abdominals. Serveix per millorar la concentració i l’atenció i relaxar el sistema nerviós central.
Abans d’acabar la reunió, també, es va acordar una última estratègia suggerida per una de les tutores, i així, al pla d’acció se’n va duu a la pràctica 5, finalment.
La última de les actuacions que vam acordar va ser que, a mesura que els infants anessin acabant les tasques encomenades, permetriem que la resta les acabessin drets, o en postures “no recomenables” durant un període relativament curt de temps, per observar si d’aquesta manera la tasca la feien abans i millor.
Sobre la nostra pròpia organització interna,vam acordar trobar-nos cada 15 dies per intercanviar opinions.
En reunions posteriors, el punt que els feia més gràcia de comentar era el dels 3 exercicis de Brain Gim, dels quals opinaven textualment “No sé si a ells els hi funciona, però a mi sí!; encaro el matí d’una altra manera!”
diumenge, 15 de maig del 2011
El dossier d'estratègies
Fase 2: El dossier d’estratègies.
Vaig confeccionar 4 propostes inicials per oferir a les docents en la segona reunió.
Les propostes eren:
- Sempre que fos possible i sense crear rebuig als altres companys per sentiment de que sentim “favoritisme” pel seu company/a, triar-lo per anar a fer encàrrecs, o bé, per a ser l’ajudant de l’encarregat dels encàrrecs.
- Abans d’iniciar la tasca individual del matí, i després d’haver finalitzat la tasca inicial d’explicació col·lectiva (en rotllana); ballar una cançó, o (fragment) que els permeti alliberar tensions i posar-se a treballar més relaxats.
- En el moment de treball col·lectiu de primera hora, que es realitza al terra de l’aula, davant de la pissarra, en fileres; si veiem algún infant neguitós, el convidarem a seure al seu lloc. D’aquesta manera queda fora de la visió dels seus companys i tot i estar a la cadira es poden moure lliurement sense molestar a la resta. Aquesta acció es permetrà, sempre i quan el moviment NO IMPLIQUI no estar atent a les explicacions.
- Presentar 28 exercicis bàsics del Brain Gim per a fer una tria i realitzar-ne uns quants abans de començar l’explicació col·lectiva del matí.
dijous, 12 de maig del 2011
matriu dafo
És incapaç d’escoltar; només “balla” per la classe.
Intentem integrar les necessitats de moviment d’aquests infants a la dinàmica regular d’aula per observar si el seu rendiment millora.
Seguiment d’un cas d’un infant que demostri falta d’atenció i concentració a l’aula, i es pugui constatar que, a més, demostra desmesurada activitat física mentre realitza la majoria d’activitats escolars.
La intervenció que pretenc portar a terme està estructurada en 3 fases:
1) Elaboració d’un protocol d’actuació que possibiliti:
a) descartar o detectar possibles limitacions psicològiques de l’infant.
b) descartar o detectar possibles limitacions físiques de l’infant (determinar l’existència o absència de reflexos primaris actius en l’infant que impossibilitin el normal desenvolupament de les àrees instrumentals).
c) determinar el perfil d’A del nen/a.
2) Dossier d’estratègies i dinàmiques d’aula: Elaboració d’una bateria d’estratègies metodològiques i dinàmiques d’aula per a poder integrar infants més dinàmics i aconseguir que puguin augmentar la seva atenció i concentració; i que progressivament, deixin de ser un element distorsionador.
Aquests dos documents es lliuraran al centre EDIC com a material de treball i/o consulta, per emprar-los quan les demandes ho requereixin.
3) Assessorament: posada en pràctica dels 2 documents anteriors per valorar-ne l’eficàcia i per valorar si permeten millores en el rendiment i en el procés d’E/A d’infants amb marcada necessitat de moviment.
Com ho farem?
Prèvia autorització del centre on treballo, i els pares dels nens i nenes en els quals centrarem la intervenció; durem a la pràctica el protocol, i realitzarem un assessorament (seguint a Lago i Onrubia) a les docents que interactuen amb aquests infants, per consensuar la posada en pràctica de les estratègies i poder posar-les en pràctica.
| DEBILITATS: - Moure’s en el terreny del no-diagnòstic de cap disfunció o malaltia o mancança àmpliament estudiada fa que es pugui desacreditar la feina feta més ràpidament. - La meva pròpia inexperiència en el terreny de la tasca de l’assessor, que no és l’agent principal que interactua amb els nens/es. | FORTALESES: - Permetre la interacció dels subjectes actius (mestres) amb les estratègies i/o recursos presentats; permetre afegir, treure, acceptar, denegar. - Voler incidir en factors ambientals i externs al nen/a, per aconseguir millores en el seu rendiemnt. L’excés de moviment i la possible regressió d’aquesta conducta està en segon pla. L’objectiu no és anular el moviment, sinó integrar-lo en el procés d’E/A. |
| AMENACES: - L’absentisme d’algún dels infants pot entorpir que el procés de millora doni resultats. - Temporalització del pla excessivament curta. | OPORTUNITATS: - Treballar amb un grup de gent motivada i predisposada a assolir els objectius. - Conèixer bastant a fons a les famílies implicades. |
De tots aquests punts en podem extreure una sèrie d’estratègies:
Estratègies ofensives:
- Aprofitar la motivació de totes les parts implicades per animar-los en tot moment recalcant totes les coses positives que se’n treuen de l’assessorament i intentar que m’es professorat estigui interessat en participar-hi, si hi hagués una continuació; i d’aquesta manera arribar a un nombre més gran d’alumnat.
Estratègies defensives:
- Aprofitar al màxim les ganes de treballar de les mestres tutores per a contrarrestar aquests dos mesos i escaig de marge que tenim per poder observar canvis.
- Al no centrar l’atenció només en les dificultats del nen/a, sinó, i principalment, en les activitats que li proposes, no recau en ell la sensació de “fallar” i aquest estrés NO afegit pot ajudar-lo a millorar més ràpidament.
Estratègies de reorientació:
- En relació a la meva capacitat com a assesssora, demanar al professorat implicat que m’ajudi a millorar la meva tasca mitjançant l’avaluació de la mateixa; sense la qual no puc millorar.
Estratègies de supervivència:
- Plantejar la continuïtat del pla el curs vinent, i ampliar la temporalització a tot un curs lectiu, per a poder fer una avaluació més exhaustiva de les millores (o no) generades.
A mode de conclusió final, i en negatiu, fer palesa la mala temporalització que vaig fer. Les 3 fases haurien d’allagar-se vora deu hores més cadascuna per adequar-se a la realitat.
D’altra banda, i en positiu, el ventall d’informació i coneixements als quals m’ha permés accedir el tema dels “nens moguts” (i que espero continuar aprofundint posteriorment); i la gratificació personal de veure com (a data d’avui) sembla que els infants milloren el seu rendiment sense que se’ls hagi penjat cap tipus d’etiqueta.
dijous, 5 de maig del 2011
més "feina" per als pares
Amb la meva tutora, vam creure convenient de demanar la "col·laboració" dels pares.
Els nens i nena amb qui treballem tenen un excès d'energia que els fa estar força neguitosos.
Com podíem provar de relaxar-los una mica?
Què era millor, una sessió setmanal de relaxació al centre, o quatre exercicis de la respiració muscular progressiva de Jacobson cada nit abans d'anar a dormir?
Vam proposar als pares aquesta 2a opció perquè se'ls veia molt predisposats a ajudar-nos i a la teoria no ens han fallat.
Vam triar la respiració abdominal amb un peluix a la panxa; una destensió de braços i una altre de cames, on els pares interactuen amb ells fent-los de "tope" alhora de fer força i, per acabar, un massatge a l'esquena, de lumbars en direcció a les cervicals (sense exercir una força excessiva), per acabar el procés de relaxació. Aquest últim massatge l'han de protagonitzar els dits i les mans "convertint-se" en formigues, aranyes, gats, elefants, dinosaures, etc...
Hem triat aquests exercicis de Jacobson, tant perquè en principi són una bona eina per a aprendre a relaxar-se i pendre conasciència del propi cos, com per l'afectivitat i els lligams que pot ajudar a refermar entre pares i nens/es. No és el mateix relaxar-te amb una persona extranya, que "jugant" amb els teus pares.
Els nens i nena amb qui treballem tenen un excès d'energia que els fa estar força neguitosos.
Com podíem provar de relaxar-los una mica?
Què era millor, una sessió setmanal de relaxació al centre, o quatre exercicis de la respiració muscular progressiva de Jacobson cada nit abans d'anar a dormir?
Vam proposar als pares aquesta 2a opció perquè se'ls veia molt predisposats a ajudar-nos i a la teoria no ens han fallat.
Vam triar la respiració abdominal amb un peluix a la panxa; una destensió de braços i una altre de cames, on els pares interactuen amb ells fent-los de "tope" alhora de fer força i, per acabar, un massatge a l'esquena, de lumbars en direcció a les cervicals (sense exercir una força excessiva), per acabar el procés de relaxació. Aquest últim massatge l'han de protagonitzar els dits i les mans "convertint-se" en formigues, aranyes, gats, elefants, dinosaures, etc...
Hem triat aquests exercicis de Jacobson, tant perquè en principi són una bona eina per a aprendre a relaxar-se i pendre conasciència del propi cos, com per l'afectivitat i els lligams que pot ajudar a refermar entre pares i nens/es. No és el mateix relaxar-te amb una persona extranya, que "jugant" amb els teus pares.
dimarts, 3 de maig del 2011
Busquem els perfils d'aprenentatge
Va ser una tasca divertida i fàcil; per ells i per mi.
Per trobar les dominàncies mà, peu, orella i ull vam fer tot un seguit de jocs (instruccions), sempre amb un siusplau i col·locant tot allò que demanavem de manera que la dominància de la mà (per exemple) no entorpís la observació de la dominància d'orella (per exemple, també):
Dominància mà: -Tanca la porta/ Desenrosca la botella/ Dona'm les claus/ Escriu el teu nom.
Dominància orella: -Què se sent a la porta?/ Agafa el mòbil amb les dues mans i mira si se sent res./ Agafa els altaveus de l'ordinador amb les dues mans i digue'm si sents alguna cosa.
Dominància ull: -Agafa el full amb totes dues mans i estira els braços. A partir d'ara no pots doblegar-los, ets un robot. Veus la botella del fons?/ I ara? (Li tapes un ull)/ I ara? (Li tapes l'altre ull).
Dominància peu: -Xuta la pilota/ Agafa embranzida i torna-la a xutar/ Amb els peus junts i ben recte amb els braços enganxats al cos, caus a terra..., caus a terra... fins que t'has de frenar per no caure de veritat (Veure quina cama avança primer).
Dominància cantó cervell: Això ja són figues d'un altre paner. Em va ajudar la meva companya Laura. Aquesta part del pràcticum el treballem amb la influència de teories kinesiològiques; i el test muscular kinesiològic que determina el cantó de cervell dominant, me'l va fer ella i me'l va explicar. Es realitza mitjançant pressions als braços i a la part frontal del crani, mentre l'infant verbalitza dues frases, una de certa i l'altra de falsa. (Em dic Lou// Em dic Faustina).
Un cop fets aquests "jocs", vam poder comprovar que el neguit no té res a veure amb el seu perfil d'aprenentatge, perquè tots presenten perfils unilaterals que no entorpeixen les tasques acadèmiques (tots són dretans amb dominància de la part esquerra del cervell).
I tots també, tenen la lateralitat encara no del tot definida, perquè l'orella ( i en un cas, l'ull) dominant encara no el tenen definit clarament.
Reflexions personals:
El món de la kinesiologia és molt nou per a mi, encara no hi he aprofundit gaire i em sorgeixen dubtes; però segurament, tindrà aspectes positius a tenir en compte i que ajudin a millorar la nostra pràctica.
En el meu pràcticum, els perfils d'aprenentatge acaben aquí, perquè no són un possible motiu de desarmonia que entorpeixi el procés d'E/A. Si haguessin sortit perfils alterats, es podria haver treballat de suavitzar-los partint de les situacions que a l'infant l'estressen i bloquegen (si és un nen que necessita de tons de veu suaus i tranquils, cuidar aquest aspecte de la vida a l'aula; si és un nen que pot captar la generalitat d'una informació, però es perd en els detalls; començar sempre per la globalitat, per anar-lo centrant poc a poc en els incisos; etc).
Per trobar les dominàncies mà, peu, orella i ull vam fer tot un seguit de jocs (instruccions), sempre amb un siusplau i col·locant tot allò que demanavem de manera que la dominància de la mà (per exemple) no entorpís la observació de la dominància d'orella (per exemple, també):
Dominància mà: -Tanca la porta/ Desenrosca la botella/ Dona'm les claus/ Escriu el teu nom.
Dominància orella: -Què se sent a la porta?/ Agafa el mòbil amb les dues mans i mira si se sent res./ Agafa els altaveus de l'ordinador amb les dues mans i digue'm si sents alguna cosa.
Dominància ull: -Agafa el full amb totes dues mans i estira els braços. A partir d'ara no pots doblegar-los, ets un robot. Veus la botella del fons?/ I ara? (Li tapes un ull)/ I ara? (Li tapes l'altre ull).
Dominància peu: -Xuta la pilota/ Agafa embranzida i torna-la a xutar/ Amb els peus junts i ben recte amb els braços enganxats al cos, caus a terra..., caus a terra... fins que t'has de frenar per no caure de veritat (Veure quina cama avança primer).
Dominància cantó cervell: Això ja són figues d'un altre paner. Em va ajudar la meva companya Laura. Aquesta part del pràcticum el treballem amb la influència de teories kinesiològiques; i el test muscular kinesiològic que determina el cantó de cervell dominant, me'l va fer ella i me'l va explicar. Es realitza mitjançant pressions als braços i a la part frontal del crani, mentre l'infant verbalitza dues frases, una de certa i l'altra de falsa. (Em dic Lou// Em dic Faustina).
Un cop fets aquests "jocs", vam poder comprovar que el neguit no té res a veure amb el seu perfil d'aprenentatge, perquè tots presenten perfils unilaterals que no entorpeixen les tasques acadèmiques (tots són dretans amb dominància de la part esquerra del cervell).
I tots també, tenen la lateralitat encara no del tot definida, perquè l'orella ( i en un cas, l'ull) dominant encara no el tenen definit clarament.
Reflexions personals:
El món de la kinesiologia és molt nou per a mi, encara no hi he aprofundit gaire i em sorgeixen dubtes; però segurament, tindrà aspectes positius a tenir en compte i que ajudin a millorar la nostra pràctica.
En el meu pràcticum, els perfils d'aprenentatge acaben aquí, perquè no són un possible motiu de desarmonia que entorpeixi el procés d'E/A. Si haguessin sortit perfils alterats, es podria haver treballat de suavitzar-los partint de les situacions que a l'infant l'estressen i bloquegen (si és un nen que necessita de tons de veu suaus i tranquils, cuidar aquest aspecte de la vida a l'aula; si és un nen que pot captar la generalitat d'una informació, però es perd en els detalls; començar sempre per la globalitat, per anar-lo centrant poc a poc en els incisos; etc).
Escala McCarthy d'aptituts i psicomotricitat per a nens
L'Escala McCarthy d'aptituts i psicomotricitat per a nens es una barreja entre el wisc i l'escala de Battelle.
Mesura les capacitats: verbal, perceptiu-manipulativa, quantitativa, de memòria i motriu; a banda de donar un índex general cognitiu (un coeficient intel·lectual). Empra 18 tests i s'assebla bastant a la bateria de Battelle.
Pel meu pràcticum no em resultava útil perquè l'Screaning era molt més àgil.
Es pot fer servir en infants d'entre 2 i 8 anys. També és bastant laboriós de passar. El manual diu que amb una hora te'n surts, però...
Mesura les capacitats: verbal, perceptiu-manipulativa, quantitativa, de memòria i motriu; a banda de donar un índex general cognitiu (un coeficient intel·lectual). Empra 18 tests i s'assebla bastant a la bateria de Battelle.
Pel meu pràcticum no em resultava útil perquè l'Screaning era molt més àgil.
Es pot fer servir en infants d'entre 2 i 8 anys. També és bastant laboriós de passar. El manual diu que amb una hora te'n surts, però...
wisc-IV
El WISC_IV mesura el coeficient intel·lectual general, que coneixem de sempre, més dóna informació sobre el nivell de la persona en 4 àmbits més específics: comprensió verbal (5 subapartats), raonament perceptiu (4 subapartats), memòria de treball (3 subapartats) i velocitat de processament (3 subapartats).
Per tant, consta de 15 tests, amb molts subapartats que l'infant ha de resoldre de manera cronometrada (normalment uns 30 segons per exercici). Dels 15 tests, 10 s'han de resoldre obligatòriament.
Es pot utilitzar a partir dels 6 anys i és un dels tests més llargs d'executar. S'ha d'explicar cada prova; s'ha de passar, s'ha de valorar.
Fer el test amb el subjecte, si tot va bé, són més de 3 hores.
Per tant, consta de 15 tests, amb molts subapartats que l'infant ha de resoldre de manera cronometrada (normalment uns 30 segons per exercici). Dels 15 tests, 10 s'han de resoldre obligatòriament.
Es pot utilitzar a partir dels 6 anys i és un dels tests més llargs d'executar. S'ha d'explicar cada prova; s'ha de passar, s'ha de valorar.
Fer el test amb el subjecte, si tot va bé, són més de 3 hores.
dilluns, 2 de maig del 2011
reflexos primaris activats
De reflexos primaris, naixem tenint-ne una bona representació. Tots ells van desapareixen amb el pas dels mesos, i cadascun d'ells al seu ritme.
De vegades, no desapareixen, i de vegades, també, poden entorpir les nostres tasques diàries. Pel que fa als infants, entorpir el desenvolupament normal del seguiment de les classes.
Pel cas que tinc entre mans, infants excessivament moguts, s'ha d'observar que no tinguin el reflexe de l'espina de galant activat; perquè si és el cas, són infants que no poden mantenir la postura d'asseguts pràcticament gens; i per tant els costa fer les feines sobre paper que els proposem. Aquests nens treballen més estona i més eficientment si enlloc d'estar asseguts poden estar drets.
Si existeix aquest reflex es pot ajudar a desactivar-lo mitjançant massatges.
De vegades, no desapareixen, i de vegades, també, poden entorpir les nostres tasques diàries. Pel que fa als infants, entorpir el desenvolupament normal del seguiment de les classes.
Pel cas que tinc entre mans, infants excessivament moguts, s'ha d'observar que no tinguin el reflexe de l'espina de galant activat; perquè si és el cas, són infants que no poden mantenir la postura d'asseguts pràcticament gens; i per tant els costa fer les feines sobre paper que els proposem. Aquests nens treballen més estona i més eficientment si enlloc d'estar asseguts poden estar drets.
Si existeix aquest reflex es pot ajudar a desactivar-lo mitjançant massatges.
Perfils d'aprenentatge
Fins poc abans de començar el pràcticum, el que jo coneixia sobre la lateralitat era:
que es refereix a la dominància de mà, ull, peu i orella que tenim les persones; que no té perquè acabar-se el procés de consolidació de la mateixa fins els 6-7 anys; i que hi ha persones dretanes, esquerranes, i que n'hi ha que tenen lateralitat creuada.
Aquests últims podíen presentar alguns problemes alhora d'adquirir determinats aprenentatges, però no semblava res greu, només que es necessitava algo més de temps per a assolir alguns continguts.
Ara, he conegut un altra manera d'entendre el mateix concepte. Parla de la interrelació entre la dominància de mà, peu, orella i ull i la dominància d'una de les dues parts del cervell; i de com aquesta interelació determina una manera d'encarar els aprenentatges escolars.
Per resumir i intentar ser clara:
Els perfils unilaterals, que no tenen discrepàncies entre les dominàncies, són perfils centrats, que no tenen perquè funcionar malament ni en situacions normals d'aula, ni en situacions on l'infant pugui patir cert estrés.
Els perfils unilaterals són els que responen a:
mà/ull/peu/orella dominància dreta i cervell esquerre, o bé
mà/ull/peu/orella dominància esquerra i cervell dret.
Qualsevol altra tipus de perfil, pot ser una causa (entre d'altres) que expliqui mancances en el procés d'E/A d'un infant.
Cada nen/a es relaciona amb els aprenentatges d'una manera diferent a partir del seu perfil de dominàncies.
Des d'aquest punt de vista, tot perfil alterat (lateralitat creuada, per a mi, abans) es degut a què se li ha demanat a l'infant que resolgui satisfactòriament tasques que madurativament encara no estava preparat per a resoldre; és a dir, se l'ha situat en una posició d'estrés.
També des d'aquesta perspectiva, es creu possible redreçar aquests tipus de perfil a partir de diversos exercicis, entre ells, la gimnàstica cerebral (Brain Gym).
que es refereix a la dominància de mà, ull, peu i orella que tenim les persones; que no té perquè acabar-se el procés de consolidació de la mateixa fins els 6-7 anys; i que hi ha persones dretanes, esquerranes, i que n'hi ha que tenen lateralitat creuada.
Aquests últims podíen presentar alguns problemes alhora d'adquirir determinats aprenentatges, però no semblava res greu, només que es necessitava algo més de temps per a assolir alguns continguts.
Ara, he conegut un altra manera d'entendre el mateix concepte. Parla de la interrelació entre la dominància de mà, peu, orella i ull i la dominància d'una de les dues parts del cervell; i de com aquesta interelació determina una manera d'encarar els aprenentatges escolars.
Per resumir i intentar ser clara:
Els perfils unilaterals, que no tenen discrepàncies entre les dominàncies, són perfils centrats, que no tenen perquè funcionar malament ni en situacions normals d'aula, ni en situacions on l'infant pugui patir cert estrés.
Els perfils unilaterals són els que responen a:
mà/ull/peu/orella dominància dreta i cervell esquerre, o bé
mà/ull/peu/orella dominància esquerra i cervell dret.
Qualsevol altra tipus de perfil, pot ser una causa (entre d'altres) que expliqui mancances en el procés d'E/A d'un infant.
Cada nen/a es relaciona amb els aprenentatges d'una manera diferent a partir del seu perfil de dominàncies.
Des d'aquest punt de vista, tot perfil alterat (lateralitat creuada, per a mi, abans) es degut a què se li ha demanat a l'infant que resolgui satisfactòriament tasques que madurativament encara no estava preparat per a resoldre; és a dir, se l'ha situat en una posició d'estrés.
També des d'aquesta perspectiva, es creu possible redreçar aquests tipus de perfil a partir de diversos exercicis, entre ells, la gimnàstica cerebral (Brain Gym).
dimecres, 27 d’abril del 2011
Manual RA+PD
Riart, J.; (1994). Manual RA+PD. Test de Raonament Verbal i Programa de Desenvolupament. Publicaciones de Psicologia Aplicada. Serie menor, núm. 232. Madrid: TEA Ediciones, SA.
Els quatre exercicis que se'ls demana realitzar són:
1. Excloure (ex. mar és a oceà com sabata és a ....., bota, per dir algo).
2. Tria de l'analogia correcta entre 3 o 4 opcions.
3. Fer una deducció lògica correcta entre 3 o 4 solucions.
4. Comprensió lectora d'un text (únic exercici on han d'escriure).
Hi ha dos tests diferents, un per a nens de 3r a 6è de primària i l'altre per a més grans.
Es donen entre 10 i 20 minuts per a resoldre els exercicis, segons l'edat del nen/a; i se'ls demana que siguin ells els que llegeixin les instruccions de cada exercici.
Com sempre la correcció és lo més dificultós.
Els quatre exercicis que se'ls demana realitzar són:
1. Excloure (ex. mar és a oceà com sabata és a ....., bota, per dir algo).
2. Tria de l'analogia correcta entre 3 o 4 opcions.
3. Fer una deducció lògica correcta entre 3 o 4 solucions.
4. Comprensió lectora d'un text (únic exercici on han d'escriure).
Hi ha dos tests diferents, un per a nens de 3r a 6è de primària i l'altre per a més grans.
Es donen entre 10 i 20 minuts per a resoldre els exercicis, segons l'edat del nen/a; i se'ls demana que siguin ells els que llegeixin les instruccions de cada exercici.
Com sempre la correcció és lo més dificultós.
test d2
Brickenkamp, R.; (2004). Test de atención d2.. Publicaciones de Psicologia Aplicada. Serie menor, núm. 298. Madrid: TEA Ediciones, SA.
El test d2 ens a serveix, en nens i nenes majors de 8 anys i en adults, per a mesurar el seu nivell d'atenció general, d'atenció selectiva i velocitat de processament.
És una prova cronometrada molt fàcil de passar (i divertida de fer, si et vé de gust).
El procediment és molt senzill, són 12 línies de lletres d minúscules, amb un o dos apòstrofs a sobre, a sota o a sobre i a sota.
Qui passa la prova té 30 segons per línia i se li demana que marqui amb una línia vertical totes les d que tenen dos apòstrofs, un a sobre i l'altra a sota. (D'aquí el nom de d2).
Després, matemàticament, s'obtenen dades relatives a l'atenció, la concentració i la velocitat.
Divertit!
Bateria de Battelle i test d'Screening
Com funcionen aquests dos tests?
Per començar, dir que el segon és la versió reduïda del primer; i per tant, permet d'una manera més ràpida però igual de fiable (segons la propaganda que ens en fan) detectar si hi ha alguna mancança o retard en alguna de les 5 àrees del desenvolupament que analitza.
Les 5 àrees que valora són: la personal/social; l'adaptativa; la motora; la comunicativa i la cognitiva.
El test està pensat per a infants de fins a 8 anys.
Els resultats es tradueixen en puntuacions que després es transformen en edats cronològiques indicades en mesos. Per exemple, un infant pot tenir 5 anys d'edat, però respondre en algunes de les àrees correctament, només les activitats proposades a infants de 42 mesos (3 anys i mig).
Els resultats obtinguts pels infants es poden llegir en general o per cadascuna de les àrees independentment; és a dir permet detectar mancances a nivell de desenvolupament general i de tota manera, tenir molt clar en quina de les 5 àrees la criatura presenta dificultats (i actuar en consequència).
Les activitats que se'ns demana que analitzem són actuacions "in laboratori" de l'infant; observació de la conducta en el seu entorn (escola o casa) i/o informació extreta de mestres o pares.
Diuen els manuals que per passar el test d'Screening és necessiten entre 10 i 30 minuts; i per passar la bateria de Battelle, entre 60 i 90 minuts.
Personalment discrepo. El doble de temps lo mínim per passar el test i per aclarir-te amb les taules de puntuacions... depén de lo àgil que sigui cadascú amb aquestes coses.
Jo sempre ho provo tota sola, però se m'escapen factors :) Sort en tinc de la tutora!
Per començar, dir que el segon és la versió reduïda del primer; i per tant, permet d'una manera més ràpida però igual de fiable (segons la propaganda que ens en fan) detectar si hi ha alguna mancança o retard en alguna de les 5 àrees del desenvolupament que analitza.
Les 5 àrees que valora són: la personal/social; l'adaptativa; la motora; la comunicativa i la cognitiva.
El test està pensat per a infants de fins a 8 anys.
Els resultats es tradueixen en puntuacions que després es transformen en edats cronològiques indicades en mesos. Per exemple, un infant pot tenir 5 anys d'edat, però respondre en algunes de les àrees correctament, només les activitats proposades a infants de 42 mesos (3 anys i mig).
Els resultats obtinguts pels infants es poden llegir en general o per cadascuna de les àrees independentment; és a dir permet detectar mancances a nivell de desenvolupament general i de tota manera, tenir molt clar en quina de les 5 àrees la criatura presenta dificultats (i actuar en consequència).
Les activitats que se'ns demana que analitzem són actuacions "in laboratori" de l'infant; observació de la conducta en el seu entorn (escola o casa) i/o informació extreta de mestres o pares.
Diuen els manuals que per passar el test d'Screening és necessiten entre 10 i 30 minuts; i per passar la bateria de Battelle, entre 60 i 90 minuts.
Personalment discrepo. El doble de temps lo mínim per passar el test i per aclarir-te amb les taules de puntuacions... depén de lo àgil que sigui cadascú amb aquestes coses.
Jo sempre ho provo tota sola, però se m'escapen factors :) Sort en tinc de la tutora!
fase3: passem el test per descartar dificultats psicològiques o de desenvolupament general
Un cop fetes les reunions/entrevistes amb pares i tutors, passem a avaluar el nivell maduratiu dels nens/es.
Com ja hem dit, vam triar el test d'Screening, de la bateria de Battelle i passar-lo als 4 infants, va ser relativament senzill; interpretar els resultats amb "sentit comú", també.
Com en tots els tests i proves, fer el pas dels resultats oferts pels infants, a les puntuacions i interpretacions matemàtiques i les seves interpretacions (que surten a les instruccions), és una tasca dura, feixuga i difícil. Sort de les tutores i tutors i dels més entesos en la matèria, perquè si no, crec que els "novatos" no ens en sortiriem mai.
En l'etiqueta tests i proves està explicat una mica per sobre el funcionament d'aquest test.
Els nanos van respondre molt bé a les expectatives i es van pendre com un "joc de proves" tot allò que els anava demanant de realitzar, executar, raonar o respondre.
Vull pensar que també va ser senzill perquè els demanava de fer o dir coses que no trovaven gaire difícils de resoldre i això donava peu a aquest relaxament i a aquesta predisposició infantil a col·laborar animadament.
Pel que fa als resultats, tots van respondre satisfactòriament als requisits que es demanen en les activitats destinades a infants d'edats compreses entre els 60 i els 71 mesos (5-6 anys); o si més no, a l'edat inmediatament inferior (4-5 anys).
Per tant, acomplim el nostre objectiu de descartar mancances cognitives o psicològiques i podem continuar l'avaluació buscant el perfil d'aprenentatge dels nens i la nena, i investigant si tenen activat algun reflex primari que "expliqui" el seu neguit i moviment a l'aula.
Com ja hem dit, vam triar el test d'Screening, de la bateria de Battelle i passar-lo als 4 infants, va ser relativament senzill; interpretar els resultats amb "sentit comú", també.
Com en tots els tests i proves, fer el pas dels resultats oferts pels infants, a les puntuacions i interpretacions matemàtiques i les seves interpretacions (que surten a les instruccions), és una tasca dura, feixuga i difícil. Sort de les tutores i tutors i dels més entesos en la matèria, perquè si no, crec que els "novatos" no ens en sortiriem mai.
En l'etiqueta tests i proves està explicat una mica per sobre el funcionament d'aquest test.
Els nanos van respondre molt bé a les expectatives i es van pendre com un "joc de proves" tot allò que els anava demanant de realitzar, executar, raonar o respondre.
Vull pensar que també va ser senzill perquè els demanava de fer o dir coses que no trovaven gaire difícils de resoldre i això donava peu a aquest relaxament i a aquesta predisposició infantil a col·laborar animadament.
Pel que fa als resultats, tots van respondre satisfactòriament als requisits que es demanen en les activitats destinades a infants d'edats compreses entre els 60 i els 71 mesos (5-6 anys); o si més no, a l'edat inmediatament inferior (4-5 anys).
Per tant, acomplim el nostre objectiu de descartar mancances cognitives o psicològiques i podem continuar l'avaluació buscant el perfil d'aprenentatge dels nens i la nena, i investigant si tenen activat algun reflex primari que "expliqui" el seu neguit i moviment a l'aula.
dimarts, 26 d’abril del 2011
primera entrevista amb les mestres
Fase 3: primera entrevista amb les mestres.
La vam realitzar el 4 d’abril de 2011, i després de la mateixa vaig començar a passar les proves als infants.
En aquesta reunió, els punts a tractar eren:
- Descripció del comportament dels infants i la interacció amb companys i mestres a l’aula.
- Expectatives de les tutores vers l’assessorament.
- Objectius acadèmics a millorar.
Del primer punt, res de nou, nens i nena que “desconnecten” ràpidament d’explicacions relativament llargues, que sempre trien el recorregut més llarg per anar d’un lloc a un altre de la classe, que aprofiten qualsevol moment distés per aplaudir, cridar, moure’s o gesticular més expressivament que els altres i durant un període de temps més llarg que els altres.
Arribats a aquest punt, evidentment, se’ls crida més l’atenció i reben més inputs negatius que la resta de companys. A banda, totes dues mestres estan convençudes de què tots quatre treballen i rendeixen per sota de les seves possibilitats.
Les expectatives vers l’assessorament, molt positives, tenen moltes ganes de què els infants progressin i de què siguin elles, les que mitjançant tècniques i activitats concretes, els permetin avançar més i millor, sense necessitat de separar-los del grup classe i emprant estratègies que es puguin dirigir a tot el grup.
Pel que fa als objectius acadèmics que valoraríem si s’han assolit en major grau que l’esperat, vam acordar que fossin:
- Discriminar auditivament sons dins d’una paraula.
- Iniciar-se en la lectura.
- Consolidar la noció de quantitat: el 8 i el 9.
- Agilitzar el càlcul mental.
Aquests objectius es treballen als matins, de 9h a 11h.; i les mestres van demanar que triessim les estràtegies i/o les activitats que triessim per duu a la pràctica, les centressim en aquestes dues primeres hores del matí, com a manera de sistematitzar l’acció i no “oblidar-se’n” al cap del dia. Ens ho van demanar també, perquè la intervenció els demanarà canvis en la seva manera d’actuar i comportar-se i això... costa.
divendres, 15 d’abril del 2011
Fase 1: quines proves passem per determinar si existeix, o no, alguna disfunció cognitiva o psíquica?
Per això, per a l’elecció dels tests vam acabar determinant, que abans de passar-ne cap, primer fariem una entrevista amb pares i tutors, sempre que fos possible.
Un cop fet això, també vam acordar, que si l’infant o noi tenia més de vuit anys, també ens reuniriem amb ell per a fer una primera aproximació a les seves necessitats o a la seva visió de la situació.
Els tests finalistes van ser el WISC-IV, l’Escala McCarthy i l’inventari del desenvolupament de Battelle. D’aquest últim vam extreure finalment el test d’Screening, que n’és la versió reduïda.
Pel que fa a la prova vam acordar, doncs:
Si l’infant té menys de 8 anys, li passarem el test d’Screening, perquè redueix el temps necessari per a fer un 1r diagnòstic sense perdre la fiabilitat i perquè permet detectar en quines àrees cal fer una avaluació més completa.
Per als majors de 8 anys emprarem el test d2 de control de l’atenció i el RA de raonament lògic.
Si totes dues proves donen resultats coherents amb la resta d’informacions no passariem cap més prova, si no, sempre que creiem necessari continuar aprofunditzant, el WISC-IV és el test de referència per a acabar de perfilar el cas.
Fase 1: reflexions
Dues sessions amb la meva tutora i innumerables hores de cerca pel “meravellós” món dels tests i les proves vàries, em van ajudar a modelar aquesta primera part de la 1a fase.
Cal que puntualitzi que la meva tutora em va oferir ajuda alhora de la tria, però vaig preferir que em deixés fullejar-los i donar-li una opció, que després acabaríem de polir conjuntament. Em volia fer una idea més completa de la dificultat que comporta EL SOL FET DE TRIAR un test per avaluar el nivell dels infants o joves. I ho vaig comprovar, i tant!
També crec que hi ha persones que saben documentar-se amb eficàcia i rapidessa; però jo no m’incloc en aquest perfil. El meu perfil és de natural “tortuga” i qualsevol llibre, test o plana web que consulto m’ocupen moltes hores (amb el corresponent estrés afegit al desenvolupament del pràcticum).
dimarts, 5 d’abril del 2011
entrevista amb els pares de l'Ismael
Explicito una sola de les 4 sessions de reunió amb els pares dels nens i nenes que formarien part de l'assessorament, però totes 4 van anar pel mateix camí.
1. Entrevista inicial amb els pares d'un dels infants.
La reunió va tenir lloc, a finals de març, a l'aula del seu fill, i vam ser-hi presents, els pares de l'Ismael, la seva tutora i jo.
En un primer moment els pares no estàn del tot còmodes, perquè els fets, tot i que no són greus, tampoc són agradables; a ningú li agrada reconèixer que el seu fill no acaba dem funcionar a l'escola.
Al final de la reunió, però, el clima ja és distés i relaxat, i als pares se'ls veu, fins i tot, contents, de què es pugui donar un cop de mà als seu fill. La reunió dura aproximadament 3/4 d'hora.
2. Fites: Pretenem que els pares ens permetin treballar per a millorar el rendiment del seu fill, i entenguin la situació, que de cap manera és alarmant ni preocupant de cara als nens.
3. Desenvolupament: La major part del temps, l'esmercem en assegurar-los què el seu fill no presenta cap retard o dificultat aparent que pugui explicar el seu endarreriment acadèmic. Però que de totes maneres, l'haurem de descartar, per a poder seguir treballant en la línia de què és la manca d'atenció i la necessitat de moviment els causants del retard "relatiu".
Un cop això queda clar, els fem 5 cèntims del que intentarem; i, els demanem l'acceptació per escrit de l'assessorament; sense la qual no podríem treballar.
4. Avaluació de totes 4 sessions: Tots els participants en la reunió en sortim molt contents i amb ganes de què l'experiència sigui profitosa i reverteixi positivament en els nens i nena.
Tots estàn contents de què no es tregui els infants de l'aula i de que sigui la mestra la que recondueixi les activitats proposades i les actituds DE TOTS a dins de l'aula per intentar que millori la capacitat d'atenció dels seus fills.
1. Entrevista inicial amb els pares d'un dels infants.
La reunió va tenir lloc, a finals de març, a l'aula del seu fill, i vam ser-hi presents, els pares de l'Ismael, la seva tutora i jo.
En un primer moment els pares no estàn del tot còmodes, perquè els fets, tot i que no són greus, tampoc són agradables; a ningú li agrada reconèixer que el seu fill no acaba dem funcionar a l'escola.
Al final de la reunió, però, el clima ja és distés i relaxat, i als pares se'ls veu, fins i tot, contents, de què es pugui donar un cop de mà als seu fill. La reunió dura aproximadament 3/4 d'hora.
2. Fites: Pretenem que els pares ens permetin treballar per a millorar el rendiment del seu fill, i entenguin la situació, que de cap manera és alarmant ni preocupant de cara als nens.
3. Desenvolupament: La major part del temps, l'esmercem en assegurar-los què el seu fill no presenta cap retard o dificultat aparent que pugui explicar el seu endarreriment acadèmic. Però que de totes maneres, l'haurem de descartar, per a poder seguir treballant en la línia de què és la manca d'atenció i la necessitat de moviment els causants del retard "relatiu".
Un cop això queda clar, els fem 5 cèntims del que intentarem; i, els demanem l'acceptació per escrit de l'assessorament; sense la qual no podríem treballar.
4. Avaluació de totes 4 sessions: Tots els participants en la reunió en sortim molt contents i amb ganes de què l'experiència sigui profitosa i reverteixi positivament en els nens i nena.
Tots estàn contents de què no es tregui els infants de l'aula i de que sigui la mestra la que recondueixi les activitats proposades i les actituds DE TOTS a dins de l'aula per intentar que millori la capacitat d'atenció dels seus fills.
dimecres, 30 de març del 2011
Inici fase 3: assessorament escolar
Pràcticament, abans i tot de començar la meva fase 1, havía de trobar "còmplices" entre les mestres i els pares de la meva escola per a poder duu a terme el meu pràcticum.
No va ser difícil.
Ara ja tinc el consentiment per escrit de totes les parts per a poder treballar aquests mesos: direcció, mestres i pares.
Us vaig cinc cèntims de com a anat l'elecció dels subjectes:
"En aquest assessorament tenim dos agents principals, per una banda els infants amb les seves característiques particulars i concretes; i per l’altra dues mestres d’un centre d’educació infantil i primària.
La “problemàtica” a la que ens enfrontem són casos on els infants rendeixen, acadèmicament, per sota de la resta de la classe, quan no hi ha cap raó aparent per a tal endarreriment.
Les meves aliades, mestres
Així, he parlat amb mestres de la meva escola i els he plantejat el tema del meu pràcticum i si voldrien col·laborar amb mi; i dues mestres de parvulari s’han ofert a fer-me de “conillets d’índies”.
No va ser difícil.
Ara ja tinc el consentiment per escrit de totes les parts per a poder treballar aquests mesos: direcció, mestres i pares.
Us vaig cinc cèntims de com a anat l'elecció dels subjectes:
"En aquest assessorament tenim dos agents principals, per una banda els infants amb les seves característiques particulars i concretes; i per l’altra dues mestres d’un centre d’educació infantil i primària.
La “problemàtica” a la que ens enfrontem són casos on els infants rendeixen, acadèmicament, per sota de la resta de la classe, quan no hi ha cap raó aparent per a tal endarreriment.
Les meves aliades, mestres
Així, he parlat amb mestres de la meva escola i els he plantejat el tema del meu pràcticum i si voldrien col·laborar amb mi; i dues mestres de parvulari s’han ofert a fer-me de “conillets d’índies”.
A l’escola hi ha rotació de mestres en els diferents nivells (a parvulari agafen un grup a p3 i el deixen a p5; a cicle inicial l’agafen a 1r i el deixen a 2n, etc). D’això ja se’n pot extreure que l’escola té la majoria del seu equip docent estable. L’escola és de dues línies.
La metodologia que s’utilitza al parvulari intenta ser activa, per descobriment i generar coneixements que sorgeixin de l’experimentació, fent que l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge. Per això, s’incideix molt en presentar les activitats als infants com un joc.
Aquesta filosofia, s’allarga, en major o menor mesura i amb les modificacions pertinents, a l’etapa de primària. Però, com en tot, quan entres en detalls, te’n adones de què, tot i l’esforç per intentar seguir una mateixa línia pedagògica d’escola, cada mestre “reinventa” els conceptes per a poder-se sentir a gust quan treballa.
Centrant-nos en les meves dues ajudants, són dues mestres que aquest any són tutores de p5.
A l’inici vaig pensar que no era bona idea, que els nens i nenes fossin del mateix nivell, però per una banda, eren les dues mestres més animades a ajudar-me, i per l’altra, aquest nivell és el de la “transició” a l’escolaritat obligatòria i la majoria de nens i nenes encara no tenen cap “etiqueta” en termes d’educació especial.
Als nens i nenes de totes dues classes se’l veu molt a gust, distesos i tranquils en la relació amb les tutores.
Pel que fa als infants que seran el centre d’atenció en aquests assessorament, són tres nens i una nena (dos de cada classe) que tenen els sis anys o estan a punt de fer-los. Tots, amb les seves característiques pròpies i les seves particularitats, tenen en comú que són un “neguit” continu, pràcticament mai participen del ritme de l’aula quiets o en silenci; desconnecten sovint de les explicacions llargues, o no tant llargues. Els és molt difícil centrar l’atenció en els aprenentatges que requereixen concentració, etc.
Això, evidentment, es tradueix en un endarreriment d’adquisició d’aprenentatges, en relació a la resta de companys; o bé, en un dels casos, una sensació de la mestra de què, tot i destacar per sobre de molts altres companys, el nen, rendeix per sota de les seves capacitats.
Els pares de tots ells, han mantingut una reunió amb mi i la seva tutora, i han estat encantats de participar en l'estudi. Tenen moltes ganes de què si hi ha opció de millora, ho provem.
Amb totes aquestes personalitats i interaccions, durem a terme l’assessorament a les tutores, perquè pensem que oferint altres pautes als infants podran desenvolupar-se amb més celeritat.
Pensem que per aconseguir que el seu rendiment millori, no ens hem de centrar tant en “canviar” als infants, sinó en “canviar” les demandes que els hi fan les mestres, i a partir del canvi en la tutora, aconseguir, paulatinament, un canvi en l’infant (que pugui estar més estona atent i concentrat en determinats tipus de feines).
dilluns, 28 de març del 2011
Com ho faré? Objectius i fases.
Tinc la intenció d’incidir en el procés d’E/A d’aquests infants a través d’introduir canvis en la metodologia de l’aula. Realitzar un petit assessorament a les docents que interactuen amb aquest tipus de canalla, i consensuar estratègies dinàmiques d’aula que integrin, en alguns moments del dia, l’activitat física amb els aprenentatges que es presenten per comprovar si aquests canvis poden augmentar les capacitats d’atenció i concentració d’aquests tipus d’infants i millorar el seu rendiment escolar.
Així doncs, els objectius a assolir són:
- · Aconseguir canvis en la dinàmica de l’aula que permetin a la mestra oferir una ajuda més individualitzada a cada infant d’una manera relaxada i finalment, més espontània.
- · Millorar el rendiment acadèmic d’infants excessivament dinàmics.
- · Millorar l’autoestima i el sentiment de competència de l’infant.
- · Millorar l’atenció de l’infant en els processos d’E/A.
1) Elaboració d’un protocol que possibiliti:
a) descartar o detectar possibles limitacions psicològiques de l’infant.
b) descartar o detectar possibles limitacions físiques de l’infant (determinar l’existència o absència de reflexos primaris actius en l’infant que impossibilitin el normal desenvolupament de les àrees instrumentals).
c) determinar el perfil d’A del nen/a.
2) Elaboració d’una bateria d’estratègies metodològiques i dinàmiques d’aula per a poder integrar infants més dinàmics i aconseguir que puguin augmentar la seva atenció i concentració; i que progressivament, deixin de ser un element distorsionador.
3) Posada en pràctica dels 2 documents anteriors per valorar-ne l’eficàcia i per valorar si permeten millores en el rendiment i en el procés d’E/A d’infants amb marcada necessitat de moviment.
Per desenvolupar la 3a fase del pla demanaré autorització a la direcció del centre on treballo per a desenvolupar el pràcticum, la col·laboració de dues mestres del centre per a treballar conjuntament amb mi per a valorar l’eficàcia de les estratègies, i també demanaré autorització als pares dels nens i nenes en els quals centrarem la intervenció.
Què vull fer?
És incapaç d’escoltar; només “balla” per la classe.
Intentem integrar les necessitats de moviment d’aquests infants a la dinàmica regular d’aula per observar si el seu rendiment millora.
Aquesta és la frase que empren els docents quan volen definir nens o nenes que poden tenir dificultats per a algunes vessants de l’aprenentatge i dubten de si aquest “neguit corporal” hi té alguna cosa a veure.
De vegades, la relació entre l’excés de moviment corporal i el baix rendiment a l’aula sembla que hagi de tenir una estreta i definitiva relació; això és el que vull treballar en aquest pràcticum, mirar si existeix una relació i si podem minimitzar-ne els efectes negatius.
dimecres, 23 de març del 2011
Benvinguda
Hola a totes i tot.
Comencem una nova experiència de compartir coneixements i vivències.
Espero que el pràcticum que plantejo sigui de vostre grat.
lou
Comencem una nova experiència de compartir coneixements i vivències.
Espero que el pràcticum que plantejo sigui de vostre grat.
lou
Subscriure's a:
Missatges (Atom)